La claca de Jordi Hereu

Ja que, segons diuen ells mateixos, el nostre govern no té ni la més remota idea de per què els ciutadans d’aquest país voten cada cop menys, potser podríem començar per uns senzills apunts d’usos democràtics que, sens dubte, aniran molt i molt bé per canviar algunes idees –errònies– que estan molt interioritzades en la ment dels polítics professionals.

I és que, perdonin, però és intolerable que els treballadors públics de l’Ajuntament de Barcelona facin un passadís futbolero al bell mig de la plaça de Sant Jaume a un senyor que, per a escarni de mayols i portabelles, ni tan sols ha estat reelegit encara. ¿Hi ha alguna explicació decent per justificar el fet que tota aquesta gent aplaudeixi amb tantes ganes? ¿Com ens podem refiar els contribuents que els diners que invertim en les nòmines d’aquestes persones –que, en teoria, treballen per a les institucions– tenen utilitat pública quan, en realitat, es dediquen al sabó i els malabarismes de pilota? I, per cert, ¿què se n’ha fet dels que van fer aquell passadís a Artur Mas el 2003? Han plegat o encara hi són? ¿Van tenir la barra de quedar-se o els altres van tenir el cinisme comparatiu de fer-los fora?

Esperem que el govern municipal rectifiqui i el nou alcalde deixi de somriure i saludar quan es troba al davant d’un comportament que va frontalment en contra de qualsevol idea d’ètica en el servei públic. Confiem que Jordi Hereu (quan l’elegeixin d’alguna manera) no aplaudeixi mai més els treballadors públics que, dins del seu horari laboral, surten al carrer per ovacionar-lo a la porta d’una institució tan important com l’Ajuntament de la capital de Catalunya.

El president Montilla diu que la gent no vota perquè ja li està bé el que hi ha. Però comportaments com el de la claca d’Hereu són una de les causes del desprestigi de la classe política. I alguna patent de cors s’està acabant. I ràpid.