La línia recta

Hi ha una manera molt fàcil de saber el grau de satu­ració del turisme a Bar­ce­lona. Es tracta d’inten­tar cami­nar en línia recta sense modi­fi­car la tra­jectòria, amb pas de ciu­tadà atra­fe­gat, que va a la idea, per un dels car­rers cèntrics, com ara Porta Fer­rissa o la mateixa Ram­bla. Si es pot seguir el pas sense fer ziga-zagues, vol dir que la ciu­tat no està col·lap­sada; si, per con­tra, la presència de foras­ters badant pel car­rer obliga a moure’s a dreta i esquerra rec­ti­fi­cant cons­tant­ment la tra­jectòria, una vegada i una altra, vol dir que la ciu­tat torna a estar segres­tada. Ja fa set­ma­nes que és impos­si­ble cami­nar en línia recta pel cen­tre de la ciu­tat. El mono­cul­tiu del turisme ho torna a ocu­par tot. Gua­ret, gua­ret... No, pas! Ralet, ralet i dine­ret, dine­ret.