Raça humana
Concerts molt millorables
Enormes beneficis per a les noves escoles concertades de Madrid, la majoria de les quals són negocis poc transparents de societats mercantils i de grups vinculats a moviments religiosos com ara Comunión y Liberación, en el qual s’inscriu el centre J.H. Newman que ara s’ha sabut que afavoria la matriculació d’alumnes de famílies que donessin 2.000 euros a una ONG –de les seves, naturalment–. Centre pagat amb fons públics: són les polítiques de vint anys de govern del PP i el resultat de la meritocràcia que permet aquestes alegries en una comunitat amb proclamada mancança de gent pobra. Deixem la ironia i anem a Catalunya, on un recent estudi de la fundació Bofill mostra que també hi ha un ampli marge de millora respecte a la regulació dels concerts educatius i que el model vigent de provisió mixta (pública i privada subvencionada) tendeix a fer augmentar la segregació i les desigualtats. Algunes dades: a l’educació infantil de segon cicle i primària el sector públic matricula 2,1 vegades més d’alumnat estranger, 1,6 vegades més d’alumnat amb necessitats específiques i 4,2 vegades més d’alumnat de baix nivell socioeconòmic. Per què passa això? Per què no s’han assolit els mínims d’equitat i corresponsabilitat que estableix la llei d’educació de Catalunya del 2009? Perquè no s’ha desplegat la normativa necessària i es manté el sistema de regulació de concerts del 1993 –fa pràcticament 30 anys!– que impedeix la planificació conjunta de l’oferta educativa i genera les esmentades situacions de segregació escolar. A què estem esperant?