El Mal, el Bé i Trump

En la seva intervenció a la convenció de l’Associació Nacional del Rifle, Donald Trump va parlar d’un dels problemes filosòfics i teològics amb més literatura al darrere, un dels grans temes del pensament al llarg de la història. El Mal. L’essència de la reflexió és aquesta: si Déu és omnipotent i és bo, el Mal no existeix; al món, però, hi ha maldat; ¿conclusió? El que no existeix és el Déu bo i omnipotent. A partir d’aquí, múltiples variants, increpacions bíbliques, desolacions i rebuig, justificacions i vida eterna. De fet, és clar, Trump no va aportar cap novetat a la discussió. Només constatava la presència del Mal i, a partir d’aquí, contraposa l’existència legítima del (seu) Bé. Com que el Mal hi és i com que bé que el Bé hi ha de lluitar, el fet que existeixin armes i que es facin servir és la conseqüència lògica del raonament. No cal restringir la venda d’armes (dels famosos AR-15, protagonistes de la matança d’Uvalde), sinó més aviat intensificar-la, “perquè l’existència del Mal és una de les raons més sòlides perquè els ciutadans que respecten la llei en puguin tenir”.

Trump parteix de la base d’un Mal individualitzat, una maldat que és fruit del destí personificat per un ésser malvat, a causa de la malaltia mental o d’algun defecte genètic. Com que n’hi ha, d’aquests tipus, solucionem-ho per la via ràpida del rearmament massiu. Fem de l’individu bo i justicier el parapet contra el crim. Com afirma ell mateix: “L’única cosa que pot aturar un tipus dolent amb una arma és un tipus bo amb una arma.” Convertim les escoles en un fortí, amb professors armats, com a mètode dissuasiu. Però no considera, és clar, la possibilitat que el plantejament sigui el contrari. Com que hi ha armes i com que són tan fàcils de comprar, el més normal és que algú, un dia, les dispari. El Mal, aquí, deixa de ser una explosió íntima i passa a ser un negoci. I el món naufraga.