El voraviu
Mitjans en els mitjans
De quaranta, només tres no diuen que la Tura Soler és d’El Punt Avui
Fa sis mesos que la periodista Tura Soler és als mitjans, que ens expliquen la seva investigació de l’assassinat a Susqueda de dos joves del Maresme l’agost del 2017. El llibre El pantà maleït (La Campana), A orillas del pantano (Península), i la col·laboració amb el programa Crims del periodista Carles Porta a TV3 i Catalunya Ràdio han despertat l’interès per la seva feina de xarxes, mitjans i audiències. Una feina que els lectors d’El Punt coneixeu i gaudiu fa 36 anys, quan la Tura va venir directa de la facultat a les nostres planes, des de les quals hem crescut junts. Diumenge era a El Nacional, més de quinze mil caràcters, un temps de lectura de nou minuts. Al llarg de l’entrevista se cita diverses vegades “el diari”, “el diari”... Mai es troba el moment per posar quin diari és aquest en què treballa. Ni quan explica que aquí se l’ha deixat treballar tota la vida amb tota la llibertat. “A mi mai m’han tocat el crostó, la veritat és que sempre m’han deixat la corda llarga, i estic molt agraïda al meu diari perquè em deixen treballar fora d’aquests patrons d’immediatesa i d’aquesta acceleració. Tot això és gràcies que no m’han lligat el peu davant l’ordinador i m’han deixat treballar al meu aire.” M’he entretingut a entrar a més de quaranta mitjans que han portat la Tura als seus lectors. Tots citen que és periodista a El Punt Avui. Tots menys El Nacional, Ara/Núvol i Diari de Girona. Quines coses! Per què ho deuen fer, aquests tres?
