Traçabilitat

L’ús del llen­guatge és una peça clau en la política. Lluny de ser un ele­ment innocu, les parau­les ser­vei­xen per crear ima­gi­na­ris. És per això que tant els gover­nants com els aspi­rants a ser-ho tre­ba­llen amb pro­fes­si­o­nals ben atents a la paraula i als marcs men­tals que se’n des­pre­nen. Les dic­ta­du­res del segle XX foren ben cons­ci­ents d’aquesta capa­ci­tat dels mots. L’escrip­tor George Orwell va cari­ca­tu­rit­zar aquesta habi­li­tat dels tota­li­ta­ris­mes a la seva novel·la distòpica titu­lada 1984: el règim que hi ima­gina s’ha inven­tat una manera de par­lar nova per man­te­nir la població a rat­lla, tot eli­mi­nant les ambigüitats i els dobles sen­tits. No tot ha d’estar fet amb una intenció repres­siva o ali­e­nant. Con­cep­tes com “estat del benes­tar”, “auto­de­ter­mi­nació” i “eco­lo­gisme” no han exis­tit sem­pre, sinó que van ser for­jats per defi­nir amb pre­cisió idees alli­be­ra­do­res. La quo­ti­di­a­ni­tat política és plena de con­cep­tes dis­se­nyats per fer-nos pen­sar en un deter­mi­nat sen­tit. La Cata­lu­nya dels dar­rers temps no ha estat exempta de cre­a­ti­vi­tat. Hem lle­git expres­si­ons i parau­les com “República”, “cons­ti­tu­ci­o­na­lisme”, “procés” i “tran­sició naci­o­nal” sovint uti­lit­za­des com a eufe­mis­mes o amb un sen­tit dife­rent al que havien tin­gut fins ales­ho­res. Aquesta set­mana el secre­tari gene­ral de Junts per Cata­lu­nya, Jordi Turull, introduïa amb calçador dese­nes de vega­des la paraula “traçabi­li­tat” en una entre­vista radiofònica. La qüestió és que aquest cop el mot tenia un sen­tit dife­rent al que ell li volia donar, ja que ho emprava com a sinònim de “full de ruta”. La traçabi­li­tat ser­veix per “repro­duir l’his­to­rial d’un pro­ducte”, diu el dic­ci­o­nari. Per exem­ple, és bo poder seguir la traçabi­li­tat d’un tall de vede­lla per saber en quina granja es va criar l’ani­maló. El pro­blema és que si féssim el mateix amb Junts aniríem a parar a un antic par­tit amb el qual diuen no tenir-hi res a veure.