Bon profit!

El pre­si­dent Pedro Sánchez, auto­a­no­me­nat d’esquer­res, farà tan­car al públic el Museu del Prado dos dies sen­cers per pre­pa­rar un sopar de gala per als 40 caps d’estat que acu­di­ran a la cimera de l’OTAN que allot­jarà Madrid els pròxims 29 i 30 de juny. Com si fos la cosa més nor­mal del món, un equi­pa­ment cul­tu­ral públic estarà al ser­vei exclu­siu de la tropa de líders mun­di­als i els seus dis­cur­sos bel·licis­tes. Davant dels nas­sos de Goya, quins pebrots. Al poder li encanta uti­lit­zar els museus com a esce­nari dels seus saraus pom­po­sos, i d’aquests a Bar­ce­lona n’hem patit ja un parell per ordre del rei dels espa­nyols Felip VI, enca­prit­xat amb el MNAC, inac­ces­si­ble per a la plebs men­tre ell i els seus acòlits (espa­nyols i cata­lans) brin­da­ven com si no hi hagués demà. Últi­ma­ment s’ha posat de moda el con­cepte social per rei­vin­di­car la funció pre­e­mi­nent dels museus. De tots, per a tots, entre tots i tota la can­ta­re­lla deri­vada. I una mè. La hipo­cre­sia està arri­bant a uns límits des­es­pe­rants en aquesta democràcia de pa sucat amb oli. El cas és que el sopar del club de socis de l’OTAN se cele­brarà al Prado (on mai abans s’havia vis­cut una situ­ació simi­lar) sense que ningú posi el crit al cel, més enllà de qua­tre piu­la­des d’indig­nació a les xar­xes soci­als. Bon pro­fit!