Relacions diplomàtiques i economia: el gas algerià

Les relacions diplomàtiques entre Algèria i Espanya no passen per un bon moment. El març d’enguany, el govern de Pedro Sánchez va posicionar-se a favor del Marroc en el conflicte entre aquest país i Algèria pel Sàhara Occidental, abandonant la tradicional posició espanyola en aquest assumpte. A principis d’aquest mes, el govern algerià va anunciar la suspensió del Tractat d’Amistat amb Espanya, vigent des de l’any 2002. Aquesta suspensió genera incertesa en les relacions comercials i posa en perill el subministrament de gas algerià. La Unió Europea, en defensa de la posició espanyola, fa uns dies va emetre un comunicat oficial recordant que no respectar les relacions comercials amb un estat membre viola les lleis comercials europees amb les conseqüents sancions per la part incomplidora.

La ruptura de les relacions entre Espanya i Algèria podria generar una crisi energètica sense precedents a Espanya, sobretot si tenim en compte que un 30% del gas consumit en el mercat intern prové d’Algèria. Tot i que en els darrers mesos s’han reduït les importacions d’aquest país i ha augmentat el gas liquat provinent dels Estats Units, la proximitat geogràfica d’Algèria i el fet que bona part de les importacions venen via el gasoducte submarí Medgaz, fan que aquest proveïdor sigui molt important per a garantir l’estabilitat del mercat gasístic espanyol.

El govern espanyol ha defensat que els contractes d’aprovisionament de gas amb Algèria pertanyen a l’àmbit de l’activitat econòmica privada, i per tant no s’haurien de veure afectats per les decisions entre els governs dels dos països. De fet, el contracte que l’empresa Sonatrach, monopoli públic algerià que controla la producció de gas i petroli del país, té signat amb Naturgy, monopoli espanyol d’aprovisionament de gas, té vigència fins l’any 2032. Tot i això, les dues empreses estan ara mateix renegociant els preus del gas que seran vigents fins el 2024, i el conflicte polític fa preveure una provable pujada de preus. Per altra banda, Algèria està desviant els seus interessos comercials cap a altres països, com Itàlia, la qual cosa afavoriria una ràpida arribada del seu gas al centre d’Europa.

Les conseqüències econòmiques del canvi de la posició espanyola sobre el Sàhara Occidental són clares. A curt termini, si bé és cert que el subministrament del gas a Espanya està assegurat fins el 2032, també és indubtable que pagarem preus més alts. A llarg termini, no estarà garantit el subministrament del mercat espanyol de gas provinent d’aquest país. Tot això és un nou element que se suma a la ’tempesta perfecta’ que ja patia el sistema energètic (incertesa ocasionada per la invasió russa a Ucraïna, forta demanda mundial d’energia, cost de les emissions ocasionades pels cicles combinats, etc.). En mal moment el govern espanyol ha decidit aquest gir diplomàtic!.