Papa, no seràs avi
Papa, no seràs avi, perquè vaig perdre el fill que esperava, perquè la situació s’ha complicat encara més, després d’anys de proves i més proves, t’he de dir que no seràs avi. Suposo que esperaves, com jo, tenir un petit d’ulls blaus o una tremenda com he sigut jo, que et perseguís i cerqués en tu un aliat, aquell aliat que muntaria castells a la sorra, tot i no agradar-te la platja, que quan jo digués ja és hora, tu li diguessis vine amb mi i jugarem cinc minuts més.
Durant nou anys em deien que els dolors que tenia eren psicosomàtics, vaig haver de prendre medicació per l’ansietat i l’angoixa, però ara sé que eren per la impotència. La impotència de saber que un no es queixa perquè sí, i que si té hemorràgies i si té dolors paralitzants, quelcom succeeix; ara ja sabem què és i no estic boja, és endometriosi. Ja m’han operat i amb l’operació s’han emportat els endometriomes i la meva fertilitat, part de la meva il·lusió i tota la meva esperança de fer-te avi.
Ara em queda un llarg camí a fer, fem visible aquesta malaltia, però també vull fer visibles els avis que no seran avis, les famílies que pateixen en silenci, les que d’això no morirem; no obstant això, cada dia ens treu una mica més de vida.
Castellar del Vallès (Vallès Occidental)