Colla d’hipòcrites i xafarders

M’agrada la senadora Laine Hanson, personatge fictici de la pel·lícula Candidata al poder (2000). M’agrada perquè bo i jugant-s’hi la designació de vicepresidenta dels EUA, es nega a contestar davant la família i el Congrés sobre la seva –suposada– promiscuïtat en època universitària. I m’agrada encara més perquè adverteix que si oferís explicacions d’un tema privat admetria la legitimitat de les preguntes i la subordinació de la responsabilitat política a la més tronada moralitat masclista. Vint-i-dos anys després: el vídeo sexual de l’actor Santi Millán difós sense el seu consentiment s’ha convertit en trending topic (s’ha fet viral a les xarxes) i he de dir que m’agrada també la resposta de la seva dona Rosa Olucha als qui es planyen falsàriament de les suposades banyes: “Jo estic bé, per als que no ho sàpiguen, hi ha molts tipus de famílies, i em fa molta pena que el sexe consentit continuï provocant escàndol. Sí, senyors, la gent folla, dins i fora de la parella, i en aquesta societat catòlica i patriarcal, la majoria es compadeix de les pobretes dones que no s’assabenten de res.” Colla d’hipòcrites, xafarders i censors puritans –un clàssic!– que es distreuen amb les coses dels altres i les exposen a la llum pública sense permís. No tothom té la fortalesa de Laine Hanson o Santi Millán. El maig del 2019 una treballadora d’Iveco es va suïcidar quan un venjatiu ex va fer córrer en un grup de WhatsApp una gravació de deu anys enrere i fou la riota del seu entorn. Estem davant d’un delicte, d’una vulneració del dret a la intimitat i d’un negoci a cost zero (per a qui el fa). No m’agrada.