El terra de Stoltenberg

Ja fa dies que Jens Stoltenberg, secretari general de l’OTAN, ens està mentalitzant: de la cimera de Madrid n’ha de sortir el compromís dels aliats de complir amb l’objectiu de destinar el 2% dels seus PIB a despesa militar. Es pot entendre l’impuls d’armar-se davant Rússia –que ho expliquin, si no, als bàltics o als finlandesos– per prevenir agressions com la que pateix Ucraïna, encara que sabem que la militarització del planeta no és la solució. El context econòmic tampoc hi ajuda, amb una inflació desbocada portadora de retallades i que aconsella gastar els diners en altres necessitats. Però Stoltenberg ho té clar: l’objectiu del 2% “ha de ser un terra, no un sostre”. Un terra, movedís i inestable, és el que tenim.