Lildami és aliment

Hi havia una vegada un ter­ras­senc ben plan­tat i intel·ligent que es deia Damià Rodríguez. Gra­duat en engi­nye­ria de dis­seny indus­trial, un bon dia va deci­dir que la música urbana li per­me­tia expres­sar tot aquell ric món inte­rior que tenia i que havia de com­par­tir les seves cre­a­ci­ons amb el públic: en Damià es va trans­for­mar en Lil­dami. Com tot artista honest, Lil­dami pin­ze­lla els seus temes, can­tats en català, amb pop, electrònica, trap i rap, depe­nent del que li demana la cançó i no el mer­cat. Par­lem del seu últim hit: Super­mer­cat. Dies abans de la seva apa­rició a les prin­ci­pals pla­ta­for­mes (14 de juny), el músic d’ulle­res de cor va anun­ciar que la cadena Bon­preu ven­dria uns cere­als nous, de color fúcsia, els Lil­da­mis. Cen­te­nars de fans van embo­gir: Lil­dami comes­ti­ble! Era una idea deli­ci­osa. Lite­ral­ment. Ens havia avi­sat que sor­tien a la venda a les 20 h, i, tenint en compte que les boti­gues tan­quen a les 20.30 h, va sonar una mica estrany. Però l’eufòria, com la d’un infant a la caval­cada dels Reis Mags, tapava la resta de detalls. Molta gent es va diri­gir a bus­car la seva capsa de cere­als a l’hora pre­vista. El que real­ment sor­tia a les 20 h era el vide­o­clip de la cançó, una mera­ve­lla coral i aco­lo­rida amb com­panys i amics com ara Miki Núñez, Elena Gadel o Marc Clo­tet. Les xar­xes es van encen­dre: dol­guts, els fans es que­da­ven sense men­jar uns Lil­da­mis que des del prin­cipi havien estat un miratge. Però teníem una bona cançó d’amor, ale­gre, balla­ble, i la cer­tesa que Lil­dami és un paio ima­gi­na­tiu, una marca per­so­nal i algú a tenir molt en compte perquè ali­menta l’ànima i la ment. Avui mateix fa el pregó de la festa major de Ter­rassa. Hi anem?