La dona Díez. Exeurodiputada del PSOE

Ser la filla d’un antifranquista, condemnat a mort i després perdonat per Franco, té el seu pedigrí. Són d’admirar el teu origen obrer, Rosa Díez; la teva abnegació obrerista, la teva condició de dona vehement, el teu coratge de persona convertida en diana, o fins i tot l’atreviment dels teus models Barakaldo fashion.

No critico el teu protagonisme, que, com s’ha dit, et porta a ser la núvia en un casori i el mort en un funeral. De tots aquells que tenen un elevat concepte d’ells mateixos, no n’ets forçosament l’espècimen més infundat. Ara marxes del PSOE i, de bracet dels basters, dius prou.

Però no tinc clar que el teu somriure sigui el del cavall (guanyador). Mira, no és tan difícil ser una dona Díez agitant la bandera estanco-constituent. O clavant cops al sac de boxa de l’Estatut català. O fins i tot ressuscitant la mòmia felipista en contra dels faraons actuals.

Ara bé, més enllà de desterrar les caputxes d’Euskadi, què penses proposar? A l’hora d’igualar tots els espanyols (àlies ciutadans) en llei, en idioma i sobretot en butxaca, què faries amb el concert econòmic basc? T’atreviries a passar la piconadora per damunt les arques de Vitòria? Faries ostentació del teu valor en l’afer més picant de tots?

Si creus que la nació és una gran i lliure, deus pensar que la caixa ha de ser única. Doncs au, fenomen, atreveix-te a envestir de cara contra el fisc diferencial i digues prou a les comunitats de primera classe.