El president, sense sorpreses

Algunes filtracions prèvies de l’entorn presidencial havien insinuat que la primera intervenció del president José Montilla al debat de política general que ahir va començar al Parlament incidiria en l’“ambició nacional”. Potser per això algú –incloent-hi dirigents polítics dels partits que integren el govern– n’esperava alguna sorpresa en aquesta línia, que, òbviament, no es va produir.

Montilla es va limitar a fer un llista exhaustiva d’obra de govern prevista i en curs. De vegades en un to feixuc i excessivament tècnic, el president de la Generalitat va repassar, això sí, tots els fronts i àmbits d’actuació, i va deixar clar el que entén el seu govern “per gestió”. Si algun retret es pot fer a la intervenció d’ahir, és l’excés de voluntat aclaridora i la manca de nervi polític, que va fer que desaprofités un avantatge tan clar com l’acord d’inversió subscrit amb el govern de l’Estat per a l’any vinent.

En la mateixa línia que ha definit el govern de José Luis Rodríguez Zapatero en els darrers mesos, ahir el president Montilla va anunciar també dues mesures d’ajut: 2.000 euros per cada contracte temporal que una empresa converteixi en indefinit i exempció de l’impost de transmissió en el cas dels primers habitatges fins a 500.000 euros de base liquidable.

En tots dos casos ja es pot avançar que la proposta és clarament insuficient. En el primer, perquè una quantitat semblant no animarà els empresaris a prendre una decisió que la legislació laboral fa molt costosa. En el segon, perquè el clam per l’exempció d’un impost que ja ha estat anul·lat en diverses comunitats autònomes no es conformarà amb un pedaç.

A la definició d’un model futur per al país, el president de la Generalitat hi va dedicar uns quants fulls de la seva intervenció, per insistir exactament en els mateixos valors que fins ara ha defensat i per no arriscar més. Una Catalunya “respectuosa”, “que no cremi res” (en clara al·lusió als incidents de Girona), del treball, acollidora, justa, orgullosa, optimista, integrada dins Espanya i mirant cap a Europa, sense conflictes lingüístics i on continuï governant l’ “opció progressista”, que comporta “un bitllet cap al progrés”. Una ambició nacional ja definida anteriorment en el programa de govern del PSC.