Desmemòries

L’ano­me­nada Tran­sició espa­nyola es va edi­fi­car com a punt i a part –no pas final– de la dic­ta­dura, col­gant les vícti­mes de la guerra i la repressió sota metres d’impu­ni­tat. Mig segle després, l’Estat espa­nyol con­ti­nua sent el segon lloc del món amb més des­a­pa­re­guts, després de Cam­botja: 150.000 per­so­nes sepul­ta­des indig­na­ment en vorals de car­re­tera i camps de bata­lla. La major de les fos­ses con­ti­nua sent el Valle de los Caídos. Un símbol més que evi­dent de fins on ha estat capaç d’arri­bar la volun­tat política dels dos grans par­tits espa­nyols a repa­rar aquesta infàmia

Rajoy va para­lit­zar l’ober­tura de fos­ses d’una tar­dana llei Zapa­tero del 2007. El pro­per 14 de juliol s’actu­a­lit­zarà amb la llei de memòria democràtica, amb el suport de Bildu. L’aval de l’esquerra abert­zale deixa un ras­tre democràtic evi­dent: inclourà la vul­ne­ració dels drets humans fins al 1983. És a dir, fins a l’inici dels GAL. Casu­a­li­tat que Felipe González hagi sor­tit en tromba a cri­ti­car la llei, cla­vant els argu­ments con­tra­ris del PP... Esquerra Repu­bli­cana i Junts no veuen clar el suport a la llei, que con­si­de­ren insu­fi­ci­ent. Els repu­bli­cans con­ti­nuen nego­ci­ant per avançar en una major repa­ració a les vícti­mes. Ja ho veu­rem, però és clar que la nor­ma­tiva suposa avenços sig­ni­fi­ca­tius: la cre­ació d’un banc d’ADN, l’esta­bli­ment del deure de l’Estat en la recerca i les exhu­ma­ci­ons, o la decla­ració d’il·legals de les sentències del fran­quisme. La llei s’har­mo­nitza amb el dret inter­na­ci­o­nal huma­ni­tari, però caldrà ava­luar-ne els resul­tats d’aquí a uns anys. I per cert, com ho tenim allò d’impul­sar una llei cata­lana de memòria?