“Tauró, tauró!”

Diu­menge ho anun­ci­ava @Doblat­ge­Ca­talà i dilluns ho esbom­ba­ven amb pics i repicó tota mena de mit­jans: Net­flix incor­pora Tauró, pri­mer doblatge al català del fons de TV3! “Movi­ment ines­pe­rat”, “notícia espe­rançadora”, eren alguns dels comen­ta­ris que acom­pa­nya­ven la nova, acos­tu­mats com estem a l’erm de sorra seca que la pla­ta­forma audi­o­vi­sual ha sigut fins ara pel que fa a la nos­tra llen­gua. Menys entu­si­asme i més rea­lisme, amics meus. Amb tots els res­pec­tes pels nos­tres dobla­dors –l’escola cata­lana ha estat sem­pre a l’avant­guarda–, el pas que veri­ta­ble­ment hem de cele­brar és el doblatge de noves pel·lícules, si pot ser estre­nes de pes, més, mol­tes, totes, no pas la recu­pe­ració de títols doblats en el seu moment per “la nos­tra”, sovint amb estàndards més tele­vi­sius que cine­ma­togràfics. Per aquesta via no com­pe­ti­rem pas mai con­tra les ver­si­ons cas­te­lla­nes. D’entrada, el món del doblatge, tant català com cas­tellà, està mal pagat. Pepe Medi­a­vi­lla, per exem­ple, la veu de Mor­gan Fre­e­man o Ian McKe­llen, per enten­dre’ns, va pas­sar els dar­rers anys de la seva vida sense poder arri­bar a final de mes i va optar per crear un blog domèstic con­ver­tit en una referència per als fans. Tan­tes estre­tors i era una pri­mera figura! Tor­nem al tema de la qua­li­tat. La gent del sec­tor n’explica misèries, també pel que fa al doblatge de TV3, per raons pres­su­postàries no prou dis­po­sada a garan­tir en tots els casos una qua­li­tat màxima. Els pro­fes­si­o­nals ho tenen clar: hi ha doblat­ges per­fec­tes o hi ha doblat­ges dolents, no pots aspi­rar a un terme inter­medi, i és del tot impres­cin­di­ble una figura no sem­pre garan­tida com la del sin­cro­nit­za­dor. Molt bé, Net­flix incor­po­rarà Tauró, que per cert va ser el debut com a direc­tor de doblatge cas­tellà d’Arseni Cor­se­llas, la poste­rior i mítica veu cata­lana de JR a Dallas. Però no sé per què, en lloc de fer segui­disme de la versió cas­te­llana, no traduïm el títol de l’ori­gi­nal, l’anglesa, que no era Tauró sinó Mandíbules. A més, temo molt que aquest Tauró nos­trat no pugui pas superar l’excel·lència del que Cor­se­llas va fer el 1975.