Torna tu, Iceta

Què més voldries, Iceta, que la jugada et funcionés com la dels indults, que els vas anunciar com la sortida a abraçar per la política catalana molt abans que els jutgessin, i que hi hagués res a indultar! Què més voldries, Iceta, que la jugada et funcionés com la dels indults, que ha acabat sent el full de ruta per a una part dels dirigents represaliats! Què més voldries, Iceta! “Creu-t’ho, que sempre serà festa!”, et diria l’àvia Neus. Que bé, veritat, que la verdadera peça de caça major que necessiteu s’avingués a signar el vostre tractat de rostres pàl·lids? Això sí que seria la reivindicació definitiva de l’agenda del retrobament! Però ho tens fotut, Iceta! Només tornarà, si torna, quan la victòria judicial a Europa sigui clara. Res a pactar. El president Puigdemont no tornarà per fer el préssec, que és el que tu proposes! Li ho vaig preguntar fa unes setmanes, en un acte de l’ANC, i la resposta no deixava escletxa per al dubte. I sense ell, Iceta, cap estratègia de recuperació de l’exili és estratègia ni és res. Per què no proves de tornar tu, Iceta? No acollono. Deixa d’intoxicar fent crides al retorn del president per aconseguir les imatges que somieu de Puigdemont a la presó i al Suprem. Prova de tornar tu, Iceta. Prova de venir a dir que tot ha estat un despropòsit, que heu despullat el PSC de la seva ànima catalanista, que l’heu convertit en una baronia més del PSOE i que mai de la vida havíeu de donar suport al 155. Torna tu, Iceta. Deixa d’intoxicar.