Tombarella a l’esquerra de Pedro Sánchez

En relació amb el paquet de mesu­res pre­sen­tat pel pre­si­dent espa­nyol, Pedro Sánchez, durant el debat de política gene­ral, no hau­ria de sor­pren­dre que un pre­si­dent pre­te­sa­ment d’esquer­res impulsi polítiques d’esquer­res. El que és sor­pre­nent és que això ho faci una set­mana després d’haver prac­ti­cat polítiques de dre­tes dupli­cant el pres­su­post mili­tar en plena emergència social. Una vegada donada per per­duda la bata­lla econòmica (a hores d’ara ja ha assu­mit que fre­nar la pujada de la inflació és impos­si­ble), Sánchez ha optat per posar l’accent en l’ofen­siva social, amb pro­pos­tes que no sola­ment són com­pa­ti­bles amb les deman­des dels socis de Podem, sinó que sem­blen direc­ta­ment copi­a­des del seu full de ruta. En aquest sen­tit, sobre els impos­tos extra­or­di­na­ris pre­vis­tos per al sec­tor energètic i per al sec­tor finan­cer, que durant la pandèmia i la guerra estan mul­ti­pli­cant els seus bene­fi­cis, seria una bona notícia si poguéssim tenir garan­tit que els afec­tats no els reper­cu­ti­ran en els usu­a­ris. De moment la bai­xada de 10 punts a la borsa per part dels bancs ja és un indi­ca­dor de fins a quin punt veuen que la mesura va de debò i de com pot arri­bar a afec­tar els ingres­sos pre­vis­tos per a l’any vinent. Caldrà veure com es con­creta tot ple­gat perquè ahir encara no s’havia defi­nit com pensa apli­car el govern espa­nyol la gratuïtat en alguns bit­llets de Renfe. Pel que fa al Par­tit Popu­lar, sap per­fec­ta­ment que des del govern seria tant o més ine­ficaç a l’hora de con­te­nir l’aug­ment dels preus, per això s’ha dedi­cat a treure a pas­se­jar l’espan­tall d’ETA, ara amb l’excusa de la llei de memòria històrica, una mani­o­bra tosca que deixa en evidència la nova direcció del par­tit, incapaç de con­cre­tar cap mesura rao­na­ble més enllà de la demagògica i imprac­ti­ca­ble idea d’abai­xar impos­tos. Que en aquest con­text la qüestió cata­lana pràcti­ca­ment fos absent en la pri­mera jor­nada del debat segu­ra­ment obe­eix a l’interès de les parts a reser­var-se per a la cita de diven­dres. Sánchez, que ja ens té acos­tu­mats als incom­pli­ments, tindrà una altra opor­tu­ni­tat per cor­re­gir el rumb, però les expec­ta­ti­ves no poden ser més bai­xes.