Sota un sol poc just

Apro­fito la pri­mera hora del dia, en què l’ambi­ent encara és fresc, per escriure l’arti­cle. D’aquí a una hora, l’escal­for ja s’esco­larà per entre les per­si­a­nes i fins ben entrat el ves­pre la sen­sació tèrmica serà insu­por­ta­ble. Fa dies que no sento el soroll d’unes obres que es fan al cos­tat de casa. Deu ser que el res­pon­sa­ble de la cons­trucció, cons­ci­ent del risc que l’onada de calor com­porta per als seus tre­ba­lla­dors, ha deci­dit atu­rar-les tem­po­ral­ment? M’agrada pen­sar que és per això i no pas que s’han parat, per exem­ple, per falta de mate­rial. Intento ima­gi­nar-me com deu ser tre­ba­llar aquests dies fent de paleta, o reco­llint fruita al camp, o apa­gant un foc sota un sol de justícia que de just, aquest estiu, en té ben poc. Al con­junt de l’Estat, entre el 10 i el 16 de juliol, es van regis­trar 510 morts a con­seqüència de les ele­va­des tem­pe­ra­tu­res, 16 de les quals es van pro­duir a Cata­lu­nya. I és que, segons ha adver­tit el Col·legi d’Apa­re­lla­dors, Arqui­tec­tes Tècnics i Engi­nyers d’Edi­fi­cació de Bar­ce­lona (Caa­teeb), la pujada del termòmetre dis­para un 10% la sinis­tra­li­tat labo­ral. I no hi ha cap nor­ma­tiva, ni esta­tal ni cata­lana, que reguli l’acti­vi­tat labo­ral en exte­ri­ors segons la tem­pe­ra­tura. Caldrà posar-s’hi perquè segur que una part d’aques­tes morts serien evi­ta­bles.