Opinió

A la tres

Enveja dels barcelonins

“Tenint la Costa Brava a tocar, potser caldrà anar a banyar-se a Barcelona per esquivar el fum del tabac

Una cons­tant entre els que manen –no sem­pre les admi­nis­tra­ci­ons– són les polítiques d’apa­ra­dor, aque­lles que es pre­nen sim­ple­ment per que­dar bé. En gene­ral ja ho sabem que ens enre­den, i ens ho empas­sem amb resig­nació covarda, com el preu a pagar per poder viure mínima­ment tran­quils. L’exem­ple més actual és el del gre­enwas­hing, o ven­dre alter­na­ti­ves ecològiques que en rea­li­tat no ho són. En tro­bem fins i tot sota les pedres. Des dels brics que ens ofe­rei­xen com a ecològics i que en rea­li­tat són tan difícils de reci­clar com els altres, fins a la idea que el vehi­cle elèctric solu­ci­o­narà el pro­blema dels gasos d’efecte hiver­na­cle, quan tot­hom sap que fabri­car-los és un procés extre­ma­ment con­ta­mi­nant. Màrque­ting brut, consciència neta.

Evi­dent­ment, als polítics també els fun­ci­ona la fórmula i no cal espla­iar-se en totes les pro­me­ses bri­llants que que­den ama­ga­des, en aquest cas sota les pedres de la indi­ferència, un cop pas­sa­des les elec­ci­ons, quan ja no cal enta­ba­nar el per­so­nal. Per això cal admi­rar que algú pren­gui una decisió impo­pu­lar però que sap que és encer­tada, encara que a la cli­en­tela no li agradi. Ho ha fet l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona quan ha deci­dit que no es pot fumar en cap de les plat­ges de la ciu­tat. Pot sem­blar un tema menor, però no ho és.

La potent indústria taba­quera és l’única del món que mata legal­ment la mei­tat dels seus cli­ents. Per tant, ben­vin­gu­des siguin les mesu­res res­tric­ti­ves, que, agradi o no, són les més efi­ca­ces per acon­se­guir reduir el nom­bre dels fuma­dors. Sap greu, però és així. I si a més ens evi­tem la imatge deplo­ra­ble de veure la sorra plena de buri­lles (una sola buri­lla con­ta­mina deu litres d’aigua de mar), doncs encara millor. Jo que visc a pocs quilòmetres de la Costa Brava, i de les seves –en teo­ria– idíl·liques plat­ges i cales, sento enveja dels bar­ce­lo­nins que podran anar a mar sense haver d’ensu­mar fum de tabac ni tro­bar, sota les pedres i la sorra, res­tes de cigar­re­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia