Donar les gràcies

Sota la disfressa de la casualitat a vegades l’atzar et regala un creuament afortunat entre temps i espai. Jo era a la Connexió Papyrus de Celrà, un lloc amb milers de llibres de segona mà. Mentre remenava volums i pensava en el comentari de Schopenhauer (“Quan comprem un llibre hauríem de poder comprar també el temps per llegir-lo”) va entrar Irene de Puig, professora, formadora de docents i autora de molts llibres relatius al pensament, l’educació, la literatura... Aquesta investigadora, infatigable i lluminosa, era allà perquè es desprenia d’alguns llibres de la seva biblioteca particular.

Per als que encara conserven una idea immaculada del món de la cultura i se l’imaginen com una arcàdia alliberada de tota virulència, els recomanaria presenciar la jungla darwiniana que es forma a Papyrus cada cop que una patum hi lliura obres de la seva biblioteca. L’avidesa bibliofílica es transforma en lluita lliure (recordo el combat memorable el dia en què es va descarregar la biblioteca de Narcís-Jordi Aragó!). Em vaig precipitar sobre els volums que Irene de Puig acabava de dipositar. De seguida em va envair una marea de gratitud. Vaig comprovar que jo ja tenia quasi tots els llibres de què ella és autora. Vaig trobar-hi el mític llibre de text Diàleg, que sense esgotar-se m’ha acompanyat des que va ser editat l’any 1988. Vaig tornar a ser conscient que una grandíssima part de la meva singladura docent s’havia nodrit de l’obra d’Irene de Puig. D’ella i de Llorenç Vallmajó, autor d’un llibre de text d’història de la filosofia i del web Filòpolis. Tots dos són autors que publiquen recursos de filosofia per ser entesos. Tots dos defugen el to abstrús i l’idiolecte autoreferencial de tants i tants altres manuals. Tots dos subratllen la filosofia com a actitud i activitat en el sentit que la defensava Kant. Tots dos fa molts anys que amplifiquen el coneixement, la racionalitat crítica i la transversalitat competencial del pensament filosòfic. Caminem a collibè de dos gegants.