Nits de Farners

Aviat és dit (o ballat, o cantat...): el festival Paraules Nocturnes de Santa Coloma de Farners ja carrega una motxilla amb disset edicions. Una altra activitat consolidada. Bona feina cultural, doncs, d’Òmnium i l’Ajuntament, amb la regidora Mireia Mitjavila al capdavant. El festival Paraules Nocturnes cada vegada toca més registres, en una sàvia combinatòria de propostes per a fer reflexionar i distreure el públic a les deu de cada divendres de juliol. I endemés, ara, amb tast de begudes autòctones un cop acabada la funció. Salut!

Divendres passat els colomencs van poder emocionar-se amb l’exquisida actuació de Neus i Elena Masó (Companyia Impàs). El títol: Andare. Una tragicomèdia basada en els fets reals d’una protagonista que va haver de fugir de la guerra i adaptar-se a una societat desconeguda. Una obra i una història per pensar-hi, no cal dir-ho (o ballar-ho, o cantar-ho). També una obra per arrencar un somrís mesurat. Però què havíem tingut el divendres anterior? Doncs cap mesura en les riallades. El públic es va pixar de riure amb l’actuació còmica de dos artistassos, Ferran Frauca i Fonso Castillo. El guió: una carta de restaurant. El propòsit: que la gent no degustés sinó que “(de)auscultés”. Frauca i Castillo, quins grans guitarristes! Quines veus tan portentoses! Quina grotesca gestualitat i, alhora, quina elegant contenció de moviments! I ja tenim aquest columnista havent de sortir al balcó una altra vegada per cridar ben fort que no, que no entén de cap manera que TV3 (aquella cadena televisiva que abans era la nostra) tregui tants pollastres ressuscitats per tancar amb música determinats programes i que alguns veritables genis de la interpretació continuïn a la cambra fosca senzillament perquè no es dediquen a fer el llagoter a productors que tallen el bacallà, sempre els mateixos i sempre fent conxorxa amb determinats funcionaris de la casa. Ferran Frauca i Fonso Castillo tenen un currículum professional brillant, potser massa brillant per haver d’arrossegar-se a demanar cinc minuts de presència mediàtica quan mereixerien mitges hores o hores senceres. I bé, tot això que hi tenim guanyat a comarques: espectaculars paraules nocturnes que els capitostos mediàtics de Barcelona (sords com una perola) ni tan sols volen sentir.