Va, pareu!

Tot el que ha produït l’independentisme des de principis d’estiu –si no tot, gairebé tot– és lamentable. I el to amb el qual s’està projectant el moviment cap a la resta de la societat és preocupant. Sort que la majoria som de vacances! Algú que pensa diferent de tu no és un traïdor. Algú que fa coses malament mereix la crítica tan severa com les altes temperatures requereixin, però no és un traïdor. Hi ha hagut traïcions a casa nostra, de veritat, que ni s’han denunciat. Ep, i un que està enfadat amb tu, que pensa diferent de tu i que critica com fas les coses no és d’extrema dreta, ni racista. No ens passem, home. I anem amb compte amb el que diem des de les institucions, que llavors tot son presses i plors.

No cal fer un foc de camp cada dia. Ni combregar amb rodes de molí. Però cal apujar molt el nivell i posar-hi rigor, institucionalitat i sentit de país. Perquè una cosa és estar enfadat, trist o decebut i l’altre és passar vergonya pels teus cada dia. A Catalunya no s’utilitza gaire dins l’argot polític el concepte dels lampistes. Potser perquè no n’hi ha. A l’Estat espanyol “los fontaneros” se’n fan un tip, de mirar que per allò important no hi hagi fugues. Si realment aquí ara no n’hi ha, en calen, de lampistes. També és cert que és una petita porció la que es baralla, uns quants d’un costat i uns quants de l’altre. Els més purs contra els més sectaris. Incapaços, uns i altres, d’acceptar part de la crítica o part de l’argument a l’altre. Però aquest soroll s’imposa al discurs de partits i entitats i fa avorrir. Potser aquesta manca de discurs oficial respon al fet que no hi ha pla, o que no hi ha prou fermesa per defensar l’estratègia que s’està seguint. Espero que no, però fins i tot si fos per aquest motiu seria millor el silenci que aquest sainet que alguns ens estan oferint. Partits, activeu els lampistes. Líders, envieu senyals encara que només sigui dir “va, pareu!”. Quin estiu! Sort del Barça.