La porqueria se’ns menja

Els veïns de pobles que hem començat l’aven­tura del porta a porta comen­cem a ser més cons­ci­ents que mai de la quan­ti­tat des­co­mu­nal de brossa que gene­rem cada dia. Més de 500 qui­los per per­sona i any de mit­jana a Cata­lu­nya. Els resi­dus són un pro­blema ambi­en­tal que no resulta fàcil de ges­ti­o­nar. Vivim immer­sos en la soci­e­tat dels enva­sos i del rebuig. El porta a porta és un bon sis­tema que ajuda que les dei­xa­lles arri­bin més ben clas­si­fi­ca­des a les plan­tes de trac­ta­ment i per tant es puguin rea­pro­fi­tar recur­sos. És espe­ci­al­ment interes­sant per millo­rar la qua­li­tat de la reco­llida orgànica, que sense impro­pis (les res­tes que no ho són) pot ser­vir per fer com­post de gran qua­li­tat. Però encara que sepa­rem tot allò com­pos­ta­ble, que­den galle­des ple­nes de plàstics i emba­lat­ges, paper i vidre. Es poden reci­clar, cer­ta­ment, i els per­cen­tat­ges millo­ren a mesura que millora la consciència de la població. Però fa patir que la idea de reci­clar faci ombra al repte més impor­tant i bàsic: reduir. El reci­clatge també té un com­po­nent de des­pesa energètica que ens podríem estal­viar. De la mateixa manera que les típiques bos­ses de plàstic del súper van caient en desús subs­tituïdes per bos­ses de roba o fins i tot cabas­sos, pot­ser no tri­ga­rem massa a anar a com­prar a gra­nel pro­duc­tes com deter­gents o sabons. I de la mateixa manera que ja no resul­tar estrany empor­tar-se una car­ma­nyola al res­tau­rant per no mal­ba­ra­tar les res­tes de men­jar, pot­ser aviat també ani­rem a com­prar amb les nos­tres pròpies car­ma­nyo­les, per evi­tar tot de films i safa­tes de por­ex­pan.