Raça humana
La porqueria se’ns menja
Els veïns de pobles que hem començat l’aventura del porta a porta comencem a ser més conscients que mai de la quantitat descomunal de brossa que generem cada dia. Més de 500 quilos per persona i any de mitjana a Catalunya. Els residus són un problema ambiental que no resulta fàcil de gestionar. Vivim immersos en la societat dels envasos i del rebuig. El porta a porta és un bon sistema que ajuda que les deixalles arribin més ben classificades a les plantes de tractament i per tant es puguin reaprofitar recursos. És especialment interessant per millorar la qualitat de la recollida orgànica, que sense impropis (les restes que no ho són) pot servir per fer compost de gran qualitat. Però encara que separem tot allò compostable, queden galledes plenes de plàstics i embalatges, paper i vidre. Es poden reciclar, certament, i els percentatges milloren a mesura que millora la consciència de la població. Però fa patir que la idea de reciclar faci ombra al repte més important i bàsic: reduir. El reciclatge també té un component de despesa energètica que ens podríem estalviar. De la mateixa manera que les típiques bosses de plàstic del súper van caient en desús substituïdes per bosses de roba o fins i tot cabassos, potser no trigarem massa a anar a comprar a granel productes com detergents o sabons. I de la mateixa manera que ja no resultar estrany emportar-se una carmanyola al restaurant per no malbaratar les restes de menjar, potser aviat també anirem a comprar amb les nostres pròpies carmanyoles, per evitar tot de films i safates de porexpan.