A la tres
El desig secret de Cambray
No serà pas perquè no ho hagi intentat en diferents ocasions i amb la millor de les intencions, però no se’n surt. Des que el 10 de febrer (just ja fa mig any) va anunciar a bombo i platerets que el curs 2022/23 començaria el 5 de setembre, una setmana abans del que era habitual, el conseller Cambray no ha aixecat el cap. O, més ben dit, el col·lectiu de mestres i professors, representats pels sindicats, no li han donat treva. I això que al llarg d’aquests mesos s’han arribat a alguns acords interessants, com per exemple el que permet mantenir una part dels mestres de reforç als centres que fins ara havia pagat l’Estat amb els fons covid europeus. L’acord, per tres anys, preveu la incorporació de 523 tècnics, entre educadors socials, tècnics d’integració social i tècnics d’educació especial infantil. També ha aconseguit tirar endavant la contractació, per part dels centres, de monitors per a l’hora d’educació en el lleure que s’aplicarà al setembre. Això sí, en aquest cas, a contracor de molts directors i directores, tal com ens han fet arribar ells mateixos en cartes enviades a aquest diari. Però, tot i aquestes conquestes, l’espasa de Dàmocles segueix damunt seu. Hi ha dues jornades de vaga convocades, per als dies 7 i 28 de setembre. El compte enrere per a l’inici del nou curs ha començat i si hi ha una cosa que preocupa moltíssim sempre a tots els consellers d’Educació, siguin del color que siguin, és veure un inici de curs marcat per la conflictivitat i no poder vantar-se d’allò que tan secretament desitgen: una tornada a les aules marcada per la normalitat. Aquest és el titular que aspiren a trobar-se a les portades dels diaris l’endemà de la represa de les classes. Així s’explica que diumenge, en una entrevista a l’ACN, el conseller d’Educació fes una crida a un acord amb els sindicats amb el compromís d’iniciar el camí per revertir les retallades que el sistema arrossega des de fa més d’una dècada. Demana un acord per al “bé de la comunitat educativa”. Sí, i també per al bé de la seva carrera política.