‘Un estiu a La Goleta’

La Goleta és una ciutat tunisiana d’uns trenta mil habitants. Té un gran port i està situada a pocs kilòmetres de Tunis, la capital del país. No gaire lluny, a Hammem Lif, una altra petita ciutat mediterrània, hi va néixer, el 1944, Férid Boughedir, que va dirigir Un estiu a La Goleta (Un été à La Goulette, 1996) per evocar les sensacions i les imatges dels seus primers estius, però també per vindicar la tolerància com un element bàsic de la cultura àrab musulmana. L’acció transcorre l’estiu del 1967, de manera que hi palpiten els efectes de les tensions entre Israel i els països àrabs circumdants que aleshores van dur a la Guerra dels Sis Dies; per això mateix vol ser un cant a la convivència entre cultures. Un cant tendeix a ser-ho sobre allò que es perd, si no és que s’ha perdut. En un edifici de La Goleta, hi viuen tres amics (el musulmà Youssei, el jueu Jojo i el catòlic Giuseppe, d’origen sicilià) amb les seves famílies. Tots es reuneixen en una taula aportant-hi els seus menjars, que simbolitzen que cadascú té la seva cultura, però vol compartir-la. Tan amics com els tres homes ho són tres filles respectives: Meriem, Tina i Gigi, que es conjuren per perdre la virginitat abans del 15 d’agost amb un noi que sigui d’una cultura diferent a la de cadascuna. Hi ha joia de viure i sensualitat, però les noies estan vigilades pel fet de ser-ho en mons patriarcals amb referents religiosos repressius. Així que es produirà una tensió dramàtica dins d’un ambient de comèdia. En aquest film s’interpreta ella mateixa Claudia Cardinale, que, pertanyent a una família d’origen sicilià, va néixer i créixer a La Goleta. Demà: El guepard (Luchino Visconti, 1963).