Festa Major

Durant aquests dies, els pobles de Cata­lu­nya s’omplen de visi­tants que fugen de la ciu­tat i que bus­quen la ’tran­quil·litat’ del món rural. Ara bé, al mes d’agost la tran­quil·litat dels pobles està plena de soroll, de música i del gau­dir de les fes­tes majors. I és que després de dos anys amb els esde­ve­ni­ments soci­als res­trin­gits per la COVID19, enguany les fes­tes majors s’han pogut tor­nar a cele­brar amb nor­ma­li­tat. Cada poble viu la festa segons les seves tra­di­ci­ons, cos­tums i pre­ferències però en tots ells el deno­mi­na­dor comú és la interacció i la vida social. A tall d’exem­ple, a La Fata­re­lla (Terra Alta) aquests dies es balla la tra­di­ci­o­nal ’jota tor­to­sina’, just abans de sor­tir el sol es canta l’’aurora’ pels car­rers del poble i se cele­bra la tra­di­ci­o­nal ’cor­rida de rucs’. Igual­ment, arreu de Cata­lu­nya sur­ten segui­cis fes­tius, pubi­lles i hereus, hi ha xaran­gues pels car­rers i se cele­bren espec­ta­cles, con­certs i actu­a­ci­ons musi­cals de tots tipus. Cata­lu­nya està de festa major!.

Les fes­tes majors són dates de referència al calen­dari de pobles i ciu­tats. Aquest estiu, a més, les fes­tes majors són un tor­nar a la situ­ació de pre-pandèmia. Aquest retro­ba­ment fes­tiu és també un impuls econòmic a tot un con­junt d’acti­vi­tats i sec­tors que han patit de forma molt severa les con­seqüències de les res­tric­ci­ons de movi­ments arran de la pandèmia.

Conèixer la importància econòmica de les fes­tes majors no és sen­zill, atès que hi ha mol­tes acti­vi­tats dife­rents que reben un impacte econòmic. En pri­mer lloc, hi ha el que s’ano­mena ’sec­tor cul­tu­ral’, amb una defi­nició rela­ti­va­ment com­plexa que inclou un con­junt d’acti­vi­tats dife­rents, com les arts escèniques (dansa, ballet, orques­tres, corals i tot tipus de grups musi­cals), les acti­vi­tats audi­o­vi­su­als (revis­tes, cinema, ràdio, etc.), les indústries cre­a­ti­ves (publi­ci­tat, arte­sa­nia, dis­seny, arts gràfiques, etc.), o les ins­tal·laci­ons cul­tu­rals (museus, gale­ries, bibli­o­te­ques, sales de ball, etc.). En segon lloc, l’impacte econòmic de les fes­tes majors també reper­cu­teix de forma directa sobre acti­vi­tats del sec­tor ser­veis, com la res­tau­ració, el comerç o el trans­port.

Segons dades de l’Ins­ti­tut d’Estadística de Cata­lu­nya, enguany el sec­tor cul­tu­ral català ocupa un 5,6% del total d’ocu­pats cata­lans (con­cre­ta­ment 198.100 per­so­nes). Mal­grat el retrocés sofert pel sec­tor arran de la crisi finan­cera del 2008, el nom­bre d’ocu­pats ha mos­trat una evo­lució crei­xent tant en ter­mes abso­luts com en ter­mes rela­tius en els dar­rers 15 anys, pas­sant de 151.100 tre­ba­lla­dors el 2009 (4,5% del total) als valors actu­als. Sense obli­dar la dimensió social i cul­tu­ral, les fes­tes majors gene­ren eco­no­mia i rever­tei­xen sobre un ampli ven­tall d’acti­vi­tats i sec­tors, que aquest estiu poden tre­ba­llar amb nor­ma­li­tat després de dos anys de sacri­fi­cis i limi­ta­ci­ons.