La canalla i el sexe

Tinc una filla de dotze anys, així que ja es poden ima­gi­nar que, a través d’ella, tinc un bon gra­pat d’ami­gues i cone­gu­des amb fills i filles de dotze anys. També poden ende­vi­nar que una de les qüesti­ons estel·lars d’aquests dies –i sem­bla que la cosa va per llarg– és com hauríem reac­ci­o­nat cadas­cuna de nosal­tres si hagues­sin con­vi­dat les nos­tres nenes, en una tro­bada orga­nit­zada amb recur­sos públics, a simu­lar la col·locació d’un condó amb la boca o a repro­duir deter­mi­na­des postu­res sexu­als. Coin­ci­dim, amb una majo­ria acla­pa­ra­dora, que als orga­nit­za­dors els per­se­gui­ria el nos­tre males­tar durant uns quants dies. Ara bé, em sorprèn, i encara em negui­teja més, com­pro­var com l’edu­cació sexual dels fills no només no forma part del dia a dia de la majo­ria de famílies, sinó que es cau en el parany de pen­sar que, amb aquesta edat, el tema els agafa ben lluny. Ten­dim a creure que els nens que amb vuit anys acce­dei­xen al porno són els dels altres, però no pas el meu, que encara juga amb pokémons, o que els estu­dis que indi­quen que l’edat mit­jana de la pri­mera relació sexual a Cata­lu­nya és de 13,8 anys no afi­nen prou bé. Després venen les sor­pre­ses i ens escan­da­lit­zem. I dic jo que entre ense­nyar-los a posar pre­ser­va­tius amb la boca quan ni tan sols han aban­do­nat la primària i pen­sar que el sexe no els des­perta cap interès ha d’exis­tir un ter­reny inter­medi on es puguin tei­xir rela­ci­ons igua­litàries i es pugui tre­ba­llar per mini­mit­zar ris­cos de tot tipus. Que pinta que men­tre molta cana­lla de set i vuit anys va boja bus­cant esce­nes de sexe a les xar­xes, els seus pares els expli­quen que els nens venen de París.