La forma que ofèn

Per sort, en poques hores l’agressió contra l’escultura Imploració, de Fidel Aguilar, a la Cort Reial de Girona, ha quedat en un incident brut i estúpid que no ha fet més que engrandir l’estima que la ciutat sent per aquest escultor delicat que va morir cinc mesos abans d’arribar als 23 anys. Potser eren igual de joves, els galifardeus que van ruixar els mugrons i el pubis de l’estàtua amb una pintura vermella que volia ser una projecció de la seva pròpia sexualitat desbocada, i potser van riure amb aquella mena de singlot infantil de la gosadia d’haver-li emmascarat també la cara amb el mateix esprai mentre fugien corrents perquè no els enxampessin. La cara de la Imploració, precisament, que ja és una cara que s’amaga, que es retira amb pudor. Aquest gargot maldestre a la galta gairebé és el que fa més mal. És com el penediment de la maldat, com si volguessin apartar del davant el testimoni acusador de la dona ultratjada. Tan joves, i amb la vergonya tan ben apresa, ja: que no et vegin, sobretot, que no et mirin quan les injuries. És una conjectura, perquè probablement no sabrem mai qui han estat els ignorants que han comès la gamberrada, i de fet, millor per a ells: algun dia, confiem-hi, creixeran i deixaran de veure els cossos de les dones com una carnassa ritual a propòsit per assenyalar-hi el remei dels seus propis genitals encetats. El cas és que si aquesta acció té alguna utilitat (diguem-ne així) és per pensar sobre el caràcter trasbalsador que encara exerceix certa figuració, en especial la femenina, sobre la mentalitat de la gent (diguem-ne també) primitiva. De molt joveneta, recordo que van fer-me adonar que l’escultura del carrer Bonastruc de Porta Tors de dona, de Rosa Serra, una artista gens sospitosa d’instigar lectures transgressores, segons com la mires és un penis erecte amb el gland i els testicles inflamats, però aquesta percepció, com que no és òbvia, no ha propiciat cap comentari grafiter, cap subratllat obscè. O perquè els vàndals són incapaços d’una tal agudesa de la vista o perquè consideren que la tita d’un home és més digna de respecte. Allò que ofèn, allò que provoca sempre, és la forma de la dona, una bellesa que assetja, que petrifica, que t’aboca al precipici. Ho sabien, això, els pobres desgraciats que van apuntar l’esprai contra l’obra de Fidel Aguilar? Sí, ho sabien, encara que no sàpiguen que en porten el verí a dins.