El poder del silenci

Ja fa uns anys que ens hem apun­tat a l’inter­canvi de cases i, per vacan­ces, no només des­co­brim altres països. D’alguna manera, també vivim, ni que sigui per unes set­ma­nes, les vides d’algú altre. I una de les coses que ens genera més enveja és gau­dir d’una llar silen­ci­osa i la sere­ni­tat que això aporta. Aquí, si no vius apar­tat en un petit poble, és impos­si­ble. Quan no fa obres el veí, hi ha sarau a la pis­cina comu­nitària, passa el camió de les escom­bra­ries o uns turis­tes bor­rat­xos. Per tant, avançar una hora el tan­ca­ment de les ter­ras­ses de Gràcia és només una mesura cosmètica que no solu­ci­ona el pro­blema de fons. És cert que pot­ser vivim més “medi­terrània­ment”, però sobre­tot vivim massa amun­te­gats.