Pitjor

Si vius a Cata­lu­nya, sabràs que últi­ma­ment els par­tits i les asso­ci­a­ci­ons inde­pen­den­tis­tes han esmerçat bona part dels seus esforços a ata­car-se els uns als altres, perquè no estan d’acord sobre quina estratègia s’ha de seguir per acon­se­guir la lli­ber­tat. El nivell de ran­cor és espe­ci­al­ment alt quan es parla d’ERC i la seva taula de diàleg. No vol­dria entrar en aquesta dis­cussió, però sí remar­car un parell de coses: els insults pro­fe­rits a les xar­xes soci­als, sobre­tot els que rep l’Oriol Jun­que­ras, són d’una llet­jor excep­ci­o­nal si tenim en compte que ell va pas­sar tres anys de la seva vida a presó per haver defen­sat les seves idees; segon, sovint s’oblida que des de l’estran­ger la taula del diàleg es veu com una estratègia necessària que en pot com­ple­men­tar d’altres. Per exem­ple, els del Grup Trans­ver­sal del Par­la­ment britànic sobre Cata­lu­nya, que ha donat suport al movi­ment inde­pen­den­tista des de fa temps, no ente­nen, gens ni mica, els atacs con­tra ERC.

En gene­ral, es nota que molts cata­lans inde­pen­den­tis­tes estan farts dels líders de tots els par­tits ídem. Si els ser­veix de con­so­lació, al país on vaig néixer la situ­ació és molt, molt, pit­jor. Actu­al­ment, en aquell estat de 67 mili­ons de per­so­nes, tan sols uns cent mil mem­bres del Par­tit Con­ser­va­dor poden deci­dir qui en serà el pri­mer minis­tre. Els can­di­dats es diuen Liz Truss i Rishi Sunak. La Truss ha dit que vol pagar els met­ges de la segu­re­tat social 10% menys i ha qua­li­fi­cat els obrers britànics com “els pit­jors gan­duls del pla­neta”. En Sunak, d’altra banda, s’ha con­ver­tit en un mul­ti­mi­li­o­nari mit­jançant un fons de cober­tura de lega­li­tat dub­tosa; pel que fa als obrers, ha dit públi­ca­ment que no n’ha cone­gut mai cap.

No estic dient que els líders inde­pen­den­tis­tes cata­lans siguin modèlics, sinó que ho sem­blen en com­pa­ració d’aquests dos angle­sos, un dels quals serà aviat el líder de la sisena eco­no­mia del pla­neta.