Origen d’altres països

TV3 té un programa que porta el nom Origen Catalunya i que és finançat parcialment o totalment per un organisme de la Generalitat de Catalunya. És força ben fet i els televidents poden tenir un coneixement de les exportacions catalanes en un marc entretingut. Després d’aquests elogis ben merescuts, em permeto de fer uns suggeriments al programa.

En primer lloc, i com a economista, m’agradaria que es donés un detall d’aquestes exportacions: xifra total, variacions d’un any per a l’altre, productes exportats, països importadors i, especialment, la producció exportada a Espanya. Crec que aquestes dades complementarien la informació i no farien del programa un seguit de xifres poc atractives per a qui s’el mira.

El segon punt que m’agradaria conèixer, tot i que potser no correspon a aquest programa de TV3, són les importacions a Catalunya des d’altres països, amb les mateixes dades que he donat abans. Si la xifra importadora és superior a l’exportadora, podem dir que Catalunya té un dèficit comercial que convindria anar reduint. Hi ha la possibilitat que no hi hagi dèficit comercial, però és segur que n’hi ha si tenim en compte les produccions de les empreses estrangeres i espanyoles a Catalunya.

Però també m’interessa un altre aspecte d’aquest moviment comercial. Les exportacions que mostra el programa de TV3 corresponen a empreses petites o mitjanes que exporten a països ben llunyans i sorprenents amb els quals no hi ha una relació comercial habitual, com per exemple el Japó, Sud-àfrica, Paraguai i Austràlia. Són xifres petites però que demostren la capacitat de vendre dels catalans. Recordo que fa un temps es considerava un país exportador aquell que tenia un representant de les seves empreses en tots els avions comercials que circulaven pel món. Lògicament, Catalunya encara no ha arribat a aquest nivell.

El que em preocupa és que aquestes petites empreses catalanes s’han de comparar amb les grans empreses que venen de fora. Aquestes grans empreses també comencen exportant, però, si veuen que el mercat és interessant, o creen una filial o prenen una participació en una empresa catalana i, després, la compren al cent per cent. Catalunya també té un seguit d’oficines per aquests mons de Déu, però són petites, amb poc personal i funcionen més aviat de representació que de producció.

Sempre parlo i em repeteixo voluntàriament que Catalunya no té grans empreses. O sigui, empreses que disposin d’un capital que els permeti una expansió en forma de filials a l’estranger o grans exportacions. A Catalunya no hi ha i segurament no hi haurà grans empreses, ja que l’Estat espanyol és centralista i la possible gran empresa té tendència a veure’s arrossegada a prop del poder polític.

Els catalans tendim a frenar l’expansió de les nostres empreses fugint de la borsa, per exemple, amb la voluntat de mantenir-ne el control. Les dues úniques possibilitats que hi veig és la creació d’un o dos fons d’inversió que recullin el diner del mercat o tenir un líder que faci de líder i que aconsegueixi el capital i l’aporti a l’empresa que el necessiti perquè cap dels seus accionistes el té individualment.

En resum: Catalunya ha après a exportar en els darrers quaranta o cinquanta anys, però sempre amb una clara modèstia de capital, perquè no el té. La Caixa podria haver-ho fet, però és evident que ara no ho farà, amb el domicili a València, els executius parlant en castellà a les juntes d’accionistes i sense cap mena de sentit nacionalista català.