República solidària

En res­posta a la meva pre­gunta pel que fa al referèndum que se cele­brarà demà, sobre la nova Cons­ti­tució al seu país, una amiga xilena m’ha escrit: “Tensió, incer­tesa, ofen­siva vio­lenta de la dreta, però crec que gua­nyarà l’apro­vació.” Ella coneix molt bé com pot ser la violència de la dreta xilena. També va pas­sar un llarg període en què va creure que en la democràcia per­sis­tia la dic­ta­dura i que aquesta, amb una repressió tan ferotge com el libe­ra­lisme econòmic que va implan­tar, havia acon­se­guit vèncer per sem­pre l’espe­rit del Xile d’Allende. Això encara que, a través del referèndum del 1988, el cri­mi­nal Pinoc­het va haver d’aban­do­nar la pre­sidència de la República. És cert que a Xile s’han jut­jat i con­dem­nat assas­sins que van tor­tu­rar i matar durant la dic­ta­dura. Però ella obser­vava un silenci poruc bar­re­jat amb un con­for­misme davant de les desi­gual­tats soci­als. Fins que, la tar­dor de fa tres anys, va sen­tir que res­sor­gia i es reno­vava l’espe­rit per­dut amb el “levan­ta­mi­ento popu­lar”. D’aque­lles pro­tes­tes, bru­tal­ment repri­mi­des pel govern de Sebastián Piñera, va néixer el procés cons­ti­tu­ent per subs­ti­tuir la Cons­ti­tució del 1980 apro­vada en temps de Pinoc­het. Tot va peri­llar quan sem­blava que s’impo­sa­ria l’ultra­dretà Kast en les elec­ci­ons que va gua­nyar Boric. Així que ella con­fia que es pot con­tra­dir el pronòstic i s’apro­varà una Cons­ti­tució que comença amb aquest bell arti­cle: “[Xile] es cons­ti­tu­eix com una república solidària. La seva democràcia és inclu­siva i paritària. Reco­neix com a valors intrínsecs i irre­nun­ci­a­bles la dig­ni­tat, la lli­ber­tat, la igual­tat subs­tan­tiva dels éssers humans i la seva reso­lució indis­so­lu­ble amb la natu­ra­lesa.”