Jugada ‘full’

Als càrrecs d’Edu­cació i als sin­di­cats, me’ls ima­gino asse­guts com fan els juga­dors de pòquer en les pel·lícules, en estan­ces res­clo­si­des col­ga­des de fum de tabac i tau­les amb tapet de folre verd. Pocs dies abans de l’inici del curs, la con­se­lle­ria diri­gida per Josep Gonzàlez-Cam­bray (Lleida, 1972) s’ha jugat les car­tes en la hipotètica par­tida amb una jugada arris­cada, una jugada full que li ha sor­tit bé i en què els mes­tres, de nou, i també els alum­nes, hem sor­tit per­dent. L’hora lec­tiva que ens trau­ran a par­tir del mes de gener als docents d’aquest país era una rei­vin­di­cació dels sin­di­cats, tan defen­sada com el man­te­ni­ment del curs esco­lar a mit­jan setem­bre (el dilluns 12, tam­poc ens esve­rem) o la recu­pe­ració dels esta­dis als sis anys (ara en nou). La reducció de l’hora lec­tiva es dema­nava per al començament del curs esco­lar, al setem­bre, i no pas per al cinquè mes en marxa; de manera que ni Cam­bray l’hau­ria d’haver pro­po­sat ni els sin­di­cats accep­tat, perquè por­tarà més feina que l’estalvi que haurà repre­sen­tat. L’hora lec­tiva del gener és una jugada full que només podria haver estat con­tes­tada amb el pòquer de la reducció de ràtios dels sin­di­cats, la veri­ta­ble clau de volta d’un sis­tema edu­ca­tiu de qua­li­tat. I la resta són juga­des full, dis­trac­ci­ons d’allò que és impor­tant.