Déu salvi la tradició

La corona britànica ha aguantat prou bé el pas del temps, que més aviat hauria de convidar a desfer-se d’institucions arcaiques com la monarquia, i ho ha fet gràcies, precisament, al seu caràcter fortament tradicional. Res a veure amb l’orgull que alguns ciutadans de les monarquies nòrdiques senten pel fet que els seus royals es desplacin en transport públic. Elisabet II, a més, representa, tot i les seves ombres, la personificació d’una vida privilegiada, però també dedicada totalment al servei de la corona, amb sacrificis inclosos. L’abnegació de la reina no sembla, però, que hagi estat heretada pels seus successors al tron, que hauran de convèncer els súbdits de la necessitat de mantenir els seus privilegis en una societat molt diferent de la del 1952.