A Barcelona en tren

A partir d’aquest cap de setmana, anar de Girona a Barcelona en tren és complicarà, ja que les obres a la futura estació de la Sagrera obliguen a modificar la circulació dels trens de la línia R11, la que enllaça les dues ciutats. Funciona des del 1862 i abans també s’havia anomenat línia 33 i línia Ca2. El traçat de Barcelona a Portbou permet oferir tant servei de rodalies com de mitja distància i és la línia internacional per excel·lència de Catalunya. Ara s’ha de fer passar pel túnel de la nova estació de la Sagrera, la gran estació de Barcelona –on confluiran els trens d’alta velocitat, els regionals i els rodalies, a més de tres línies de metro i diverses d’autobusos urbans i interurbans–, les obres de la qual van començar el 2009 i s’han anat executant a pas de puça malgrat les promeses dels diferents ministres espanyols. Encara no se sap ben bé quan estarà tot enllestit, i ja s’ha calculat que les afectacions d’aquesta part de les obres a l’R11, més les de l’R2 Nord (aeroport del Prat/Granollers/-Maçanet-Massanes), afectaran els desplaçaments d’unes 30.000 persones cada dia. Els viatgers no podran arribar al centre de la ciutat com fins ara i hauran de baixar o bé a l’estació de Sant Andreu Comtal o bé a la de Montcada i Reixac, en funció dels dies. També trigaran més a fer el trajecte, ja que entre Granollers centre i Sant Andreu els trens es pararan a totes les estacions. A tot això hem d’afegir que l’alternativa del TAV, més cara, és trajecte directe i que això pot fer desdir usuaris d’altres poblacions. En definitiva, moltes persones es trobaran en la disjuntiva de triar entre agafar el cotxe particular i pagar la gasolina a preu d’or o fer servir uns trens barats –fins i tot gratuïts– però que triguen molt. És trist que en el context que estem vivint d’emergència climàtica no s’estiguin buscant alternatives al transport privat de manera més urgent. Els hidrocarburs són la sang que fa funcionar el sistema actual, però a part de ser la principal causa de l’escalfament del planeta tenen la inevitable qualitat –oh, sorpresa!– de ser finits i probablement cada cop més cars. Les obres fèrries són puntuals, certament, però cal començar a plantejar un nou model de mobilitat que faci el tren –indiscutiblement l’aposta de futur– molt més atractiu. Un tren que sigui barat, ràpid, net, assequible, que funcioni, i que faci molt més fàcil oblidar-se del cotxe.