El govern s’ha de petar

Tal com era previsible i de fet està previst (Junts té el compromís públic de posar-ho a votació entre les bases), la consistència i la continuïtat del govern de la Generalitat serà una de les lletanies recurrents de la tardor. De la tardor... I de l’hivern. I de la primavera. I de l’estiu. I sant tornem-hi! De l’altra tardor, i de l’altre hivern... i fins que el president Aragonès, que és qui té la clau, la posi al pany i convoqui eleccions. Fer petar el govern de la Generalitat és el somni unionista, no arregla res a ningú, complica la vida a tothom i és un tret al peu (o al cap) de qui el faci petar. De tots els mandats que els independentismes interpreten tenir, n’hi ha un que no té discussió. L’autonomia l’ha de regir un govern independentista de socis que no s’entenen, i que ja sabia que no s’entenien quan se’ls va votar i se’ls va donar l’actual aritmètica parlamentària. L’independentista que doni entrada (d’una manera o d’una altra) a algun partit del 155 al govern de la Generalitat ja pot encarregar les absoltes. El govern s’ha de petar, però no és pas el govern de la Generalitat. Si vol recuperar part del prestigi i l’entusiasme perduts, l’independentisme pot organitzar-se per fer petar tots els governs en què participin partits del 155. Governeu el màxim de bé que sapigueu la Generalitat, i si voleu petar, i podeu, peteu el govern espanyol, peteu el de la Diputació de Barcelona i peteu tots els governs municipals en què confraternitzeu amb partits del 155.