Feminismes irreals

Fa uns mesos vaig lle­gir l’entre­vista que van fer a Jügen Haber­mas en un set­ma­nari d’abast naci­o­nal. El peri­o­dista, Borja Her­moso, ana­litza com allotja volums de Goethe i Hölder­ling i molts altres noms, tot homes. El peri­o­dista ana­litza els qua­dres de casa seva, tot homes. El peri­o­dista ana­litza altres filòsofs i pen­sa­dors amb els quals s’ha rela­ci­o­nat. Tot homes.

A con­ti­nu­ació lle­geixo el retrat lloança que li dedica el filòsof Inne­ra­rity, amb el títol El guardià de la con­versa. Atès que aquest senyor es dedica al pen­sa­ment i a la pre­cisió en el sig­ni­fi­cat de les parau­les, hau­ria d’haver filat més prim i titu­lar el seu propi escrit com El guardià de la con­versa entre homes. I lloa i lloa, l’espai comú, el seu entu­si­asme per la con­versa, tot allò “que hem dit i fet entre tots” i men­ci­ona aquests tots, i sem­pre són homes. Tot homes.

Podem, sense pro­ble­mes, avui, retra­tar, entre­vis­tar, ano­me­nar un filòsof, un pen­sa­dor, que, com una mena d’ama­zona a la inversa, ha vis­cut en exclu­siva en una tribu mas­cu­lina. Ens ho ima­gi­nem al revés? Una filòsofa que només cita dones, única­ment i exclu­siva? Segur que es par­la­ria del seu femi­nisme radi­cal o fins i tot sec­tari.

I després d’esce­nes com aques­tes, prac­ti­ca­des sense cap mena de rubor i inconsciència –però als filòsofs se’ls demana en pri­mer terme consciència i tenir cura del llen­guatge–, ben segur que aquests matei­xos homes llo­a­ran els nous espais de con­questa de les dones, el femi­nisme com un dels movi­ments clau del segle XX, les polítiques comu­nes que ja no es poden fer sense les dones. Com un dis­curs accep­tat que no es tra­du­eix en les seves tas­ques diàries. Les dones estan bé com el genèric al qual apel·lar però no com el con­cret al qual citar. Recordo també Ramon Gener, a través del pro­grama This is art (TV3 i Movis­tar), trac­tar dife­rents temes d’estètica. Ens con­gra­tu­lem de tenir un pro­grama de difusió cul­tu­ral però, si repas­sem els noms esco­llits per a cada temàtica, ens tro­bem amb un refi­nat i impe­ni­tent just for men.

Fins i tot vaig pren­dre algu­nes notes: sobre l’èxtasi. Artis­tes que hi apa­rei­xen: Ticià; Andy War­hol; Glenn Gould; Ber­nini (apa­reix santa Teresa però al ser­vei d’expli­car una escul­tura de Ber­nini); Rothko; Sean Scully; Ale­xan­der Scri­a­bin. Experts con­sul­tats: Anto­nio Senno; ger­mans Jus­sen i Ramón Tebar. Sobre la curi­o­si­tat, artis­tes que hi apa­rei­xen: Antoine de Saint-Exupéry; Picasso; Chema Madoz; Magritte; Mozart; Ben­ja­min Frank­lin com a inven­tor de l’harmònica de vidre; Da Vinci; Elena Bar­ra­quer (al ser­vei de crear unes ulle­res que facin l’efecte sfu­mato de Da Vinci); Bru­ne­lleschi; Rafael; Peru­gino; Gris i Bra­que. Experts con­sul­tats: Luci­ano Flo­ridi (que al seu torn cita Picasso i Rafael), Dalí, Soro­lla, Manet, Picasso, Lich­tens­tein... Ah, però hi sur­ten les muses! Belles i joves, can­tant i acom­pa­nyant i fent la seva apa­rició mera­ment orna­men­tal.

Però el que és para­do­xal en aquesta impu­ni­tat tan des­a­com­ple­xada és que, segons l’última enquesta publi­cada d’hàbits i pràcti­ques cul­tu­rals, les dones visi­ten més museus que els homes, més expo­si­ci­ons que els homes, més gale­ries d’art que els homes, pin­ten i dibui­xen més que els homes i també assis­tei­xen a més con­certs de música clàssica, per no dir que també lle­gei­xen i van més al tea­tre.

I per últim, si no ho fa, fixi’s quan als tele­notícies par­len del poble, de com el poble fa tal o qual cosa (com­me­mora, es mani­festa mas­si­va­ment o tot allò que facin les per­so­nes ple­ga­des i sigui notícia), i ales­ho­res pari un moment la imatge, compti les dones, si és que n’hi ha alguna, i final­ment pre­gunti’s fins quan els homes són el poble i les dones són les dones. I fins quan el dret a l’espai comú, a la lli­ber­tat de movi­ment és pos­si­ble quan el cos de la dona sem­bla una opció a la violència. I quan es parli d’immi­gració, de pate­res, recordi la violència sexual que han patit totes, els emba­ras­sos i el preu de ser les pàries dels pàries.