Opinió

opinió

L’abús del riu Ter

L’exposició fa un repàs dels acords que s’han pres per regular el cabal del riu

Fins al dia 28 de setem­bre es pot visi­tar, a la bibli­o­teca Car­les Rahola de Girona, l’expo­sició El Ter, dits i fets del trans­va­sa­ment, orga­nit­zada per la Dipu­tació de Girona. Un títol ben tro­bat per expli­car la història del trans­va­sa­ment del riu Ter a Bar­ce­lona, en què els dits i els fet han que­dat cer­ta­ment allu­nyats. En el pri­mer panell de la mos­tra, a mode de resum, s’explica com aquest trans­va­sa­ment es va fer en plena dic­ta­dura, sense opo­sició, i com l’arri­bada de la democràcia no ha ser­vit per tro­bar la manera d’equi­li­brar les càrre­gues hidràuli­ques que pesen sobre cada ter­ri­tori. “Cata­lu­nya viu una certa tran­quil·litat hídrica que es recolza en l’abús d’un riu, que encara avui suporta greus riscs d’inun­dació, sense cap com­pen­sació ni l’ajut d’un ciri­neu que l’alleu­ge­reixi de la pesada càrrega que sosté”, s’afirma. I hi afe­geix com el tem­po­ral Glòria (gener del 2020) va posar al des­co­bert la situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat del Baix Ter per la manca d’inver­si­ons i man­te­ni­ment de les lle­res. “Sus­queda es va mos­trar insu­fi­ci­ent per con­te­nir el riu. La superació del risc d’inun­dació reque­reix mesu­res com­ple­mentàries, que s’espe­ren a Girona des de fa 50 anys”, s’indica. La mos­tra fa un repàs dels acords que s’han pres en dife­rents èpoques per regu­lar el cabal del riu. Així, el 14 de novem­bre del 1958 es va apro­var el decret que dis­tribuïa els cabals del riu i n’esta­blia les pri­o­ri­tats. Unes pri­o­ri­tats que par­la­ven de garan­tir l’abas­ta­ment de Girona i les pobla­ci­ons de la conca i de la Costa Brava cen­tre, els cabals neces­sa­ris per regar i un cabal mínim de tres metres cúbics al seu pas per Girona. I esta­blia que el cabal sobrant es deri­va­ria aigua per abas­tir Bar­ce­lona. Però els fets es van suc­ceir de manera dife­rent. Pri­mer, es va cons­truir el trans­va­sa­ment de Bar­ce­lona, que va començar a rebre aigua el desem­bre del 1966. I el cabal mínim cir­cu­lant per Girona no es va poder mesu­rar fins al 1985, 19 anys després. A par­tir d’aquí, les pro­me­ses de retorn al riu es van suc­ceir i no va ser fins l’agost del 2017 quan la Gene­ra­li­tat, l’Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona i les ins­ti­tu­ci­ons giro­ni­nes van subs­criure els acords de la Taula del Ter, que s’han de desen­vo­lu­par en tres fases i que han de cul­mi­nar el 2028 amb una trans­ferència que sigui d’un màxim anual del 30% i sense que mai se superi el màxim de 90 hectòmetres cúbics. Caldrà estar ama­tents a la següent expo­sició dedi­cada al Ter.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.