Opinió

A la tres

Déu confongui els falsos

“L’enterrament a càmera lenta de la ‘Queen’ va ser una bufetada a pacifistes, animalistes i republicans

Van pas­sant els dies però cos­tarà esbor­rar-ho de la retina: d’ençà de la des­fi­lada de la car­rossa de la Cleòpatra a la pel·lícula de Manki­ewicz no s’havia vist res de simi­lar fins a l’enter­ra­ment a càmera lenta d’Eli­sa­bet II, un espec­ta­cle igual de xaró, igual de pompós, igual de cartró. Després cri­ti­ca­ran les sane­fes huma­nes que encim­be­llen qual­se­vol apa­rició d’en Kim Jong-un, però la catifa de genu­flexió britànica que ha acom­pa­nyat el fune­ral de la Queen superava amb escreix qual­se­vol estampa de sub­missió nord-core­ana. I per si de cas tanta fara­ma­lla reial no era sufi­ci­ent per engar­gus­sar els repu­bli­cans –que algun n’hi deu haver d’ama­gat sota el pont de Lon­dres–, ho aca­ba­ven d’empas­ti­far tot ple­gat amb una orgia mili­ta­rista que hau­ria fet por a qual­se­vol paci­fista si no fos perquè pri­mer pro­vo­cava ver­go­nya ali­ena. Poseu el Blu-ray d’El príncep i el cap­taire, de Ric­hard Fleisc­her, que recrea la novel·la de Mark Twain, i hi tro­ba­reu els matei­xos ves­tits car­na­va­les­cos, ara ridícula­ment trans­por­tats al segle XXI. Al film del 1977 en Charl­ton Hes­ton hi inter­preta també un paper, igual que tota aquesta família de con­sen­tits, però més con­vin­cent. Diuen que els sol­dats ver­mells que cus­to­di­a­ven la des­fi­lada del carro –que ja no esti­ren cavalls sinó infants de marina, molt més edu­cats a l’hora de defe­car– por­ten gor­res de pèl d’os. Una altra bufe­tada als ciu­ta­dans que en comp­tes d’escor­xar úrsids bruns pre­fe­rim admi­rar-los als docu­men­tals. N’hi havia prou de can­viar de canal, però és clar, tots es ple­ga­ven a la mateixa comèdia, encara que l’esde­ve­ni­ment coin­cidís amb una altra jor­nada de caos a roda­lies, un tema molt més real a casa nos­tra. Fins i tot pre­dis­po­sats a tro­bar-hi algun ele­ment remar­ca­ble, com ara des­pos­seir l’Andreu del –dis­cu­ti­ble– pri­vi­legi de ves­tir de mili­tar arran dels escàndols amb menors, en sortíem escal­dats. Jus­ta­ment ell i l’Enric, també pri­vat d’uni­forme, són els únics que de veri­tat han entrat en com­bat, el pri­mer a les Mal­vi­nes i el segon a l’Afga­nis­tan. Déu con­fon­gui els fal­sos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia