Experiments

Fa uns anys es va estre­nar una polèmica comèdia de política-ficció que ima­gi­nava el retorn de Mus­so­lini a la Itàlia de 2017. A Sono tor­nato, els ita­li­ans topen amb el dic­ta­dor pel mig del car­rer i reac­ci­o­nen de mane­res dife­rents: hi ha qui l’insulta, qui s’hi fa una sel­fie i qui ho cele­bra amb el braç alçat. A les crítiques que la cinta abso­lia i huma­nit­zava la figura del Duce –res­pon­sa­ble de les igno­mi­ni­o­ses lleis raci­als, les depor­ta­ci­ons i la liqui­dació de drets i lli­ber­tats –, el direc­tor del film, Luca Mini­ero, res­po­nia que només havia vol­gut asseure els ita­li­ans davant del mirall. I hi afe­gia: “Si Mus­so­lini real­ment tornés avui, gua­nya­ria les elec­ci­ons.” Aques­tes parau­les pre­nen cert to profètic amb la victòria de Ger­mans d’Itàlia, un par­tit des­a­com­ple­xat que no renega de les seves arrels fei­xis­tes. Després dels man­dats popu­lis­tes de Ber­lus­coni, les tra­jectòries erràtiques del cen­tre­es­querra i els governs tecnòcra­tes impo­sats per Brus­sel·les, l’extrema dreta es con­ver­teix ara en la llista més votada. Fa qua­tre anys, ho va ser el Movi­ment 5 Estre­lles, la for­mació que havia decla­rat la guerra a la casta i que va aca­bar pac­tant amb la xenòfoba Lliga de Mat­teo Sal­vini. Em pre­gunto què els que­darà per expe­ri­men­tar, als ita­li­ans, quan ja ho hagin pro­vat tot.