Posar-se pals a les rodes

Men­tre a Palau els jun­tai­res tiren la cava­lle­ria pel sobre a Pere Ara­gonès –menys d’haver matat Ken­nedy, l’acu­sen de tots els mals–, a Girona és el par­tit mateix qui, tot solet, es posa pals a les rodes en el camí per rete­nir l’alcal­dia de la ciu­tat. No ve de nou, una situ­ació així. Els antics con­ver­gents han demos­trat en els últims anys una capa­ci­tat palmària de fago­ci­tar els actius del par­tit. Recordi’s el pas brevíssim d’Albert Ballesta per l’alcal­dia. Ara ha estat Assumpció Puig la dam­ni­fi­cada. De per­fil inde­pen­dent, i sense vin­cu­lació ante­rior amb la política, s’ha esta­ve­llat con­tra la monolítica estruc­tura de par­tit, que mai l’ha vista amb bons ulls. Falta de sin­to­nia, diuen a Junts. O pot­ser és aque­lla nosa que fa el nou­vin­gut en un ball en què ningú l’espe­rava?