Politiqueig

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, que tot i ser vili­pen­diat pels seus ara exso­cis no troba per­ti­nent con­vo­car elec­ci­ons, cobra 132.855 euros bruts, uns 11.000 al mes. Die­tes a part. Si Hisenda se n’hi emporta el 45%, encara n’hi que­den 6.000 nets per anar-se a reta­llar la barba. Amb el mateix salari, qual­se­vol altre també tin­dria dub­tes de dei­xar la feina en mans dels elec­tors. El molt hono­ra­ble, però, no era l’únic que pre­fe­ria ser mal­trac­tat abans que sepa­rar-se de la pare­lla amb qui ja no s’estima. També el cònjuge hi tenia molt a per­dre, en un divorci traumàtic, con­si­de­rant que un con­se­ller qual­se­vol cobra 117.827 euros anu­als; un secre­tari gene­ral, prop de 94.000; un direc­tor, poc més de 90.000, i el més des­gra­ciat dels asses­sors, que per des­comp­tat són els de Cul­tura, en rep uns 56.000, més del doble del que tu, esti­mat lec­tor, per­ceps per por­tar els teus fills a col·legi i expli­car-los que viuen al millor dels mons pos­si­bles. La con­sulta de Junts al cap­da­vall ha estat un suïcidi labo­ral, si con­fi­ava en la com­prensió d’uns mili­tants la majo­ria dels quals no cobren del govern. Les tau­les retri­bu­ti­ves són interes­sants per enten­dre una classe política que ha desis­tit de cons­truir un país per des­ti­nar els recur­sos públics a fer gimnàstica de par­tit a costa de l’emulsió sen­ti­men­tal de la vaca cega, que cada vegada “topa de morro en l’esmo­lada pica i recula afron­tada”, però encara alça al cel “l’emba­nyada testa”, com si aspirés a una República que els importa a tots tan poc com els equi­li­bris men­tals que hem de fer els altres amb la xava­lla del seu poli­ti­queig.