La llei del “només sí és sí”

Aquest divendres entrava en vigor la llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, més coneguda com la “llei del només sí és sí”. Una norma que suposa un pas endavant en la lluita contra les violències sexuals i que alhora és un clar avenç pels drets de les dones. Aquesta llei posa al centre les dones que han estat víctimes de violències sexuals amb un enfocament victimocèntric que aporta modificacions d’impacte directe en el sistema judicial amb la idea de posar fi al biaix masclista que aquest carrega des de la seva gènesi. De fet, aquest nou text planteja un canvi de paradigma essencial, perquè tot pivota sobre “el consentiment”. En resum, es construeix sobre allò que tant ha repetit el moviment feminista: només sí és sí.

I és que urgeix posar fi a un sistema judicial que revictimitza per se (és disfuncional per si mateix) les dones que han estat víctimes de violència sexual. Una violència institucional claríssima que ha estat banalitzada i normalitzada. A tall d’exemple, la repetició de les declaracions està absolutament integrada en el sistema i segueix produint-se com a procés judicial normalitzat, tot i saber perfectament les repercussions que això suposa en les víctimes. Un altre exemple serien els casos jutjats per violència sexual per submissió química. En aquestes situacions, en què la voluntat de la víctima queda absolutament alterada, aquests casos s’acaben jutjant com a casos d’abús i no d’agressió sexual, argüint que l’agressor no havia utilitzat violència física o la intimidació directa. Aquest argument ha perjudicat de forma clara les víctimes i ha beneficiat els agressors, perquè la major part de les condemnes, en aquests casos, han estat per abús i no per agressió sexual. En aquest sentit, ara la nova llei situa la submissió química com un agreujant, així com per exemple que l’agressor sigui la parella o exparella de la víctima.

Aquest plantejament tan limitat que recollia el Codi Penal dels casos d’agressió sexual, reduint-los als casos en què s’utilitza la violència física o intimidació directa, és el que aquesta llei també persegueix canviar. Obrir el focus i dinamitar una diferència jurídica absolutament forçada i artificiosa entre l’abús i l’agressió sexual. De fet, això va en la línia de les recomanacions d’instàncies europees que veien en aquesta una forma de minimitzar un problema estructural com són les violències sexuals. Un gran pas que esperem que comporti un canvi en la concepció de les violències sexuals i també en la presa de consciència social, perquè anomenar la realitat també la fa present i trenca mites.

En aquest sentit deixeu-me assenyalar alguns altres aspectes importants, com la recollida de proves i la cadena de custòdia d’aquestes proves. A partir d’ara aquestes no se supeditaran a la denúncia; per tant, es recolliran, per exemple, proves biològiques i es preservaran independentment que la dona decideixi en aquell moment presentar una denúncia. Això permet respectar el temps de les dones. Un altre concepte clau és el dret a la reparació integral. Això suposa garantir una atenció immediata i holística en serveis especialitzats. La llei també assenyala altres aspectes de transformació social, com per exemple allò que durant tant temps ha reclamat el feminisme, l’educació sexual a totes les etapes. I és que sabem que aquesta és clau en la lluita contra les violències sexuals. Un element de prevenció essencial que toca el moll de l’os. Però cal continuïtat i que aquesta formació s’iniciï al més aviat possible, perquè amb unes xerrades puntuals a l’adolescència anem desconstruint ben poc.

La lluita contra les violències sexuals s’ha de dur a terme des de molts fronts diversos i des d’una mirada global. Amb una llei no posarem fi a un problema estructural perquè cal un abordatge macro. Però és cert que l’entrada en vigor d’aquesta llei suposa un pas endavant respecte al marc normatiu que teníem. Una llei que repica en el Codi Penal però amb una clara vocació pedagògica alhora. El paper, com bé es diu, ho aguanta tot. Ara caldrà veure si la transposició d’aquesta a la realitat assoleix els objectius esperats i si l’aplicació en el dia a dia respon a les expectatives que s’han posat en aquesta llei.