La llei del “només sí és sí”

Aquest diven­dres entrava en vigor la llei orgànica de garan­tia inte­gral de la lli­ber­tat sexual, més cone­guda com la “llei del només sí és sí”. Una norma que suposa un pas enda­vant en la lluita con­tra les violències sexu­als i que alhora és un clar avenç pels drets de les dones. Aquesta llei posa al cen­tre les dones que han estat vícti­mes de violències sexu­als amb un enfo­ca­ment vic­ti­mocèntric que aporta modi­fi­ca­ci­ons d’impacte directe en el sis­tema judi­cial amb la idea de posar fi al biaix mas­clista que aquest car­rega des de la seva gènesi. De fet, aquest nou text plan­teja un canvi de para­digma essen­cial, perquè tot pivota sobre “el con­sen­ti­ment”. En resum, es cons­tru­eix sobre allò que tant ha repe­tit el movi­ment femi­nista: només sí és sí.

I és que urgeix posar fi a un sis­tema judi­cial que revic­ti­mitza per se (és dis­fun­ci­o­nal per si mateix) les dones que han estat vícti­mes de violència sexual. Una violència ins­ti­tu­ci­o­nal claríssima que ha estat bana­lit­zada i nor­ma­lit­zada. A tall d’exem­ple, la repe­tició de les decla­ra­ci­ons està abso­lu­ta­ment inte­grada en el sis­tema i segueix pro­duint-se com a procés judi­cial nor­ma­lit­zat, tot i saber per­fec­ta­ment les reper­cus­si­ons que això suposa en les vícti­mes. Un altre exem­ple serien els casos jut­jats per violència sexual per sub­missió química. En aques­tes situ­a­ci­ons, en què la volun­tat de la víctima queda abso­lu­ta­ment alte­rada, aquests casos s’aca­ben jut­jant com a casos d’abús i no d’agressió sexual, argüint que l’agres­sor no havia uti­lit­zat violència física o la inti­mi­dació directa. Aquest argu­ment ha per­ju­di­cat de forma clara les vícti­mes i ha bene­fi­ciat els agres­sors, perquè la major part de les con­dem­nes, en aquests casos, han estat per abús i no per agressió sexual. En aquest sen­tit, ara la nova llei situa la sub­missió química com un agreu­jant, així com per exem­ple que l’agres­sor sigui la pare­lla o expa­re­lla de la víctima.

Aquest plan­te­ja­ment tan limi­tat que reco­llia el Codi Penal dels casos d’agressió sexual, reduint-los als casos en què s’uti­litza la violència física o inti­mi­dació directa, és el que aquesta llei també per­se­gueix can­viar. Obrir el focus i dina­mi­tar una diferència jurídica abso­lu­ta­ment forçada i arti­fi­ci­osa entre l’abús i l’agressió sexual. De fet, això va en la línia de les reco­ma­na­ci­ons d’instàncies euro­pees que veien en aquesta una forma de mini­mit­zar un pro­blema estruc­tu­ral com són les violències sexu­als. Un gran pas que espe­rem que com­porti un canvi en la con­cepció de les violències sexu­als i també en la presa de consciència social, perquè ano­me­nar la rea­li­tat també la fa pre­sent i trenca mites.

En aquest sen­tit dei­xeu-me asse­nya­lar alguns altres aspec­tes impor­tants, com la reco­llida de pro­ves i la cadena de custòdia d’aques­tes pro­ves. A par­tir d’ara aques­tes no se supe­di­ta­ran a la denúncia; per tant, es reco­lli­ran, per exem­ple, pro­ves biològiques i es pre­ser­va­ran inde­pen­dent­ment que la dona deci­deixi en aquell moment pre­sen­tar una denúncia. Això per­met res­pec­tar el temps de les dones. Un altre con­cepte clau és el dret a la repa­ració inte­gral. Això suposa garan­tir una atenció imme­di­ata i holística en ser­veis espe­ci­a­lit­zats. La llei també asse­nyala altres aspec­tes de trans­for­mació social, com per exem­ple allò que durant tant temps ha recla­mat el femi­nisme, l’edu­cació sexual a totes les eta­pes. I és que sabem que aquesta és clau en la lluita con­tra les violències sexu­als. Un ele­ment de pre­venció essen­cial que toca el moll de l’os. Però cal con­tinuïtat i que aquesta for­mació s’iniciï al més aviat pos­si­ble, perquè amb unes xer­ra­des pun­tu­als a l’ado­lescència anem des­cons­truint ben poc.

La lluita con­tra les violències sexu­als s’ha de dur a terme des de molts fronts diver­sos i des d’una mirada glo­bal. Amb una llei no posa­rem fi a un pro­blema estruc­tu­ral perquè cal un abor­datge macro. Però és cert que l’entrada en vigor d’aquesta llei suposa un pas enda­vant res­pecte al marc nor­ma­tiu que teníem. Una llei que repica en el Codi Penal però amb una clara vocació pedagògica alhora. El paper, com bé es diu, ho aguanta tot. Ara caldrà veure si la trans­po­sició d’aquesta a la rea­li­tat asso­leix els objec­tius espe­rats i si l’apli­cació en el dia a dia res­pon a les expec­ta­ti­ves que s’han posat en aquesta llei.