Ja ho tenim això!

A les cinc de la tarda d’ahir vam entrar en una nova fase que ni el fill de Déu, en expressió de l’àvia Neus, sap en què con­sis­teix ni en què con­sis­tirà. Hipòtesis, mil; però cer­te­ses, qua­tre de comp­ta­des a la vista del pa que s’hi dona, en la política. Si una pri­mera cosa deixa clara (A què va Junts si se’n va?) és que pot­ser no hi haurà tren­ca­ment a l’ombra de Puig­de­mont, ja que han gua­nyat els que tenien mal per­dre, segons havien mani­fes­tat ells matei­xos, i sense cap ver­go­nya, a través d’Alonso-Cue­vi­llas. Una segona cosa és que tot­hom té el man­dat del 52% allà on volia des de la nit elec­to­ral, el 14 de febrer. A la pape­rera, maleït sia! Els qui més, els matei­xos inde­pen­den­tis­tes del ven­tall ins­ti­tu­ci­o­nal, que han vis­cut com una creu haver de con­viure en un govern o en una aritmètica par­la­mentària amb aquells amb els quals es dis­pu­ten un mer­cat elec­to­ral (De què va Junts si se’n va?). Una ter­cera cosa (El que ve si Junts se’n va) és que final­ment en Pedro podrà pagar a en Pere tot el que li han donat des de la inves­ti­dura del 2018 fins avui i totes les ver­go­nyes que els han fet pas­sar només a canvi dels indults. I el de Pineda obrarà el mira­cle de gover­nar dos anys amb 33 dipu­tats de 135. I quarta, que ERC és ara l’autèntica repar­ti­dora de càrrecs i sous, ja que li aca­ben d’entrar entre 200 i 300 alts càrrecs (Que bé si Junts se’n va!). Com diuen els del gremi de ser­veis quan com­ple­ten la comanda: “Ja ho tenim això!”