La simbologia feixista sobreviu

Hi ha lleis que neixen esquarterades a consciència. La nova llei de la memòria democràtica n’és un exemple, i és una llàstima. Els darrers anys, els moviments memorialístics de les Illes Balears i el govern balear han fet passos decisius en la localització, exhumació i identificació de víctimes i represaliats de la guerra civil. Des que varen obrir la primera fossa a Mallorca, s’han recuperat més 200 cossos de persones que foren assassinades durant la guerra civil espanyola. Alguns han estat identificats.

dissabte passat es va celebrar un altre acte d’homenatge i lliurament de les restes d’una de les víctimes de la guerra civil; es tractava de Jaume Ordinas Arrom, de malnom Fonoi, era d’Alaró, sabater de professió, i estava afiliat a la societat instructiva L’Aurora. Ordinas va ser detingut l’agost de 1936, empresonat a Can Mir, i l’assassinaren el grup de la treta el 15 de gener de 1937 a la Creu de Porreres. Tenia divuit anys. “Cada vegada que obrim una fossa, tancam una ferida i cada vegada que ensenyam memòria democràtica a les escoles som un poble més valent”, deia la presidenta Francina Armengol (PSIB-PSOE). Els franquistes “els digueren els vençuts, però en Jaume va guanyar. Perquè hem superat una dictadura, som lliures, vivim en una democràcia; però les democràcies les hem de lluitar i batallar cada dia, res ens és regalat”, afegia.

És cert que el Govern està duent a terme una tasca ingent per recuperar la memòria històrica. Però també és cert que no som tan lliures com ens diu la presidenta Armengol; hi ha esculls insalvables per al Partit Socialista. La nova legislació de la memòria democràtica ha rebutjat les 22 esmenes, amb reivindicacions del moviment memorialista de les Illes Balears, que va presentar el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, Jesús Jurado (Podem Mallorca) i el senador Vicenç Vidal. Algunes d’aquestes esmenes tenen una transcendència cabdal per als familiars de les víctimes: la demolició del monòlit de sa Feixina a Palma; la cessió dels casals del darrer batle republicà de la capital de Mallorca, Emili Darder, per fer un “centre difusor dels valors humanistes i defensors de les llibertats, la cultura i la democràcia”; o la declaració del Fortí d’Illetes, centre de detenció dels revoltats contra la República, on moriren més de 50 persones, com a lloc de memòria.

La nova llei, que condemna per primera vegada el cop d’estat de juliol de 1936, no ha avalat l’enderrocament del segon monument d’inspiració franquista més gran de l’Estat espanyol després del Valle de los Caídos. Sa Feixina es mantindrà dret; també, el monòlit de s’Esplanada de Maó. El monument el va construir el franquisme per glorificar la tripulació del creuer Balears, responsable del bombardeig de la població civil a la carretera de Màlaga a Almeria, el 1937. Quatre dies després de l’aprovació de la nova legislació, el Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació presentat per l’Associació Memòria de Mallorca per enderrocar el monument feixista. El Suprem argumenta, ara, tecnicismes jurídics i condemna aquesta entitat, sense afany de lucre i que treballa des del voluntariat pels drets de les víctimes del franquisme, a pagar les costes per valor de 2.000 euros.

D’ençà de la fi de la dictadura hi ha hagut diverses iniciatives per intentar enderrocar sa Feixina. En el mandat 2007-2011 de l’Ajuntament de Palma, amb Aina Calvo (PSIB-PSOE) de batllessa, va optar per descontextualitzar el monòlit, llevant-li tota la simbologia franquista. Quan l’esquerra va tornar a governar les principals institucions, el 2015, es varen comprometre a esbucar-lo. Però varen topar amb la resistència de grups de veïnats i de l’Associació per a la Recuperació del Casc Antic. La ultradreta s’hi va sumar. Aleshores els crítics varen reclamar que el Consell de Mallorca el considerés bé d’interès cultural i així no se’l podria esbucar. El Consell s’hi va negar i la cosa va acabar als tribunals. De llavors ençà la justícia s’ha emparat en la resignificació per mantenir dret el monòlit que va inaugurar el dictador. Descontextualitzada o no, la simbologia feixista sobreviurà perquè no som lliures. El monument és imbatible.