Som 10 milions
El darrer delicte: matar la serra de Tramuntana
“No sabien que matar indis era un delicte.” (Pròleg a Aplec, Un puput de cresta molla, Mallorca, 1991). Potser, llavors no ho sabien. Ara sí. Ara en són conscients perquè agonitzen els indis, els indígenes, a la terra on van néixer: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
Ara que l’aniquilació de la llengua i la cultura pròpies, la memòria i també el territori són una realitat evident, ara treuen el cap. No s’hi sumen, els indígenes renegats, ans el contrari, actuen en contra.
A les Illes hi ha hagut mobilitzacions a favor del decreixement turístic i n’hi haurà més, potser. Però és massa tard perquè hi han substituït els indis, els indígenes, per treballadors vinguts d’arreu; primer del sud d’Espanya, després del nord d’Àfrica i, recentment, de Sud-amèrica. Que no s’han integrat mai, ni els han integrat. No estimen la llengua, ni la cultura, ni la terra d’acollida.
“La solució, si n’hi ha alguna –escrivia Joan Fuster–, és el retorn al monolingüisme.” Li hauríem d’haver fet cas. Avui, a les Illes, la gran massa social malviu de la indústria turística i veu amb ulls recelosos les mobilitzacions recentment encaminades a posar límits al model turístic d’extermini. Mentre les elits fixen posicions; responsabilitzen de la saturació el lloguer d’habitatges turístics. Erren en la diagnosi conscientment.
La formació política Sumar també l’han encaminada en la mateixa direcció. Ja ho feren abans, quan acordaren privatitzar la península de Formentor en benefici del medi ambient.
Ara Sumar, abans Podem, han afegit un plus a la proposta de decreixement i recuperen l’exemple de ciutats com Nova York per prohibir el lloguer d’habitatges a les Illes Balears sempre que el propietari no visqui a la propietat. Però no parlen del consum de recursos per part del turisme de luxe, que és àmpliament superior, tant en aigua i en combustible com en territori, i no parlem de llibertats. El lobby hoteler no es toca; l’immobiliari, tampoc.
El mal d’aquesta terra rau en l’especulació immobiliària, que ve acompanyada d’una turistificació expropiadora de drets. Formentor n’és un clar exemple. I n’hi haurà més.
El govern de Marga Prohens ha respost als qui reclamen un decreixement amb una idea, la de “flexibilitzar” l’allotjament turístic en les explotacions agràries i des del Consell de Mallorca, el seu president, Llorenç Galmés, ho ha fet defensant el lloguer turístic a la serra de Tramuntana perquè les finques estiguin “ben cuidades, a diferència del que passa ara”, i “no es venguin a estrangers”.
I mentre el CEO de TUI posa la solució damunt la taula, podeu fer com a Dinamarca, on la compra de propietats està limitada als danesos. Però tot té un preu. Sebastian Ebel proposa que TUI construeixi complexos d’apartaments a Mallorca perquè puguin viure tant els empleats com la resta de residents, “si el sector públic ajuda, per exemple, posant terrenys a disposició”. En fi, només ens queda la serra de Tramuntana, i matar-la és delicte, i si es fa en nom del decreixement turístic serà la ironia elevada al seu màxim exponent que ha viscut i viurà mai aquesta terra.
