Setmanes de jazz a Barcelona

Madeleine Peyroux va obrir dimarts la 54a edició (quina fita!) del Festival de Jazz de Barcelona. Ens retrobarem amb Ron Carter i –com sempre– Chucho Valdés, però qui pensi que la qualitat d’un festival va en concordança només amb el nombre de llegendes vives que és capaç de lligar va ben errat. Aquests dies serem testimonis d’uns quants debuts destinats a fer història (no es perdin la jove cantant nord-americana Samara Joy ni el pianista francès Sofiane Pamart) i constatacions (imprescindible veure per fi junts Marco Mezquida i Andrea Motis) que el jazz català potser mai havia rodat tan fi. El jazz és una música viva, excitant i en moviment constant. I, a Barcelona, el festival que des del 1966 l’invoca, indubtablement també.